L’article parla de l’origen de la formació de les identitats nacionals modernes, identificant tres grans tipus de nacionalisme: el liberal, el conservador i el perifèric. Boix centra la seva anàlisi en el component polític del nacionalisme, mostrant com els projectes emancipadors de l’era moderna van implicar la reconfiguració de les comunitats polítiques segons principis d’igualtat.

En els casos en els quals el projecte liberal va fracassar, va donar lloc al sorgiment de nacionalismes perifèrics, sovint basats en la resistència al domini central o en la demanda d’autonomia.

Boix explica que el nacionalisme modern no és un fenomen únic, sinó una constel·lació de moviments ideològicament variats que reflecteixen els seus orígens polítics i les circumstàncies històriques que els van engendrar. El capítol situa el nacionalisme com un fenomen històric dinàmic, arrelat en processos polítics i no només en contextos culturals o econòmics.