Bibliografia seleccionada

La mort i la primavera és una novel·la simbòlica on Mercè Rodoreda construeix un món opressiu per explorar la violència, la por i els rituals d’una comunitat tancada. En l’imaginari de l’autora, la mort hi apareix com una presència constant i absurda, vinculada a tradicions cruels que controlen els individus. La primavera, en contrast, suggereix renovació i vida, però també accentua la tensió entre natura i repressió humana. L’obra reflecteix un univers inquietant que qüestiona la llibertat i la condició humana.

Joan Alcover (1854–1926) fou un dels grans poetes de la literatura catalana moderna, una figura clau del Modernisme a Mallorca. La seva obra, marcada per una profunda intensitat lírica converteix l’experiència íntima en reflexió universal sobre la condició humana. L’any 1904, va pronunciar la conferència «La humanització de l’art», un text fonamental de l’estètica catalana moderna. Reivindiquem la vigència literària i intel·lectual de l’autor i rellegim-lo des de la sensibilitat contemporània: una invitació a redescobrir la profunditat i l’actualitat del seu pensament.