L’Ateneu Barcelonès i Dones a la Palestra de l’A.B. reten homenatge a la personalitat polièdrica el llegat professional de l’enyorada sòcia i Palestrina d’honor, Susanna Tavera García, traspassada el passat 16 de febrer.

L’acte, serà presentat pel Doctor Jordi Casassas Ymbert (President de l’A.B. 2013-2021). Tractarem diferents vessants de la figura de la Susanna Tavera a través de dues taules:

La Dra. Susanna Tavera, Universitat i recerca. Amb Mary Nash, Elena Hernàndez Sandoica, Cristina Borderias i Carme Sanmartí. Presenta i modera: Reis Fontanals.

Altres passions de la Susanna: la ràdio, l’Arús, la Palestra… Amb Elvira Altés, Maribel Giner i Araceli Bruch. Presenta i modera Mercè Torras.

Cloenda fotogràfica-musical, a càrrec de Dones a la Palestra i Reis Fontanals.

Susanna Tavera García neix a Madrid el 30 de gener de 1945. Amb fondes arrels familiars a Salamanca, un segell que porta al seu ADN, vital i professional, de ben menuda ve a Barcelona amb la seva família i s’ instal·len al cor de la ciutat, a l’avinguda del Portal de l’Àngel. Catalana d’adopció i convicció, Barcelona i la seva història la sedueix: la ciutat de la rosa de foc, la ciutat anarquista, la ciutat derrotada, la d’esperit rebel, la de la vaga dels tramvies, marquen la seva infantesa i potser també l’interès per la Història.

Catedràtica Emèrita d’Història Contemporània, després d’anys d’intensa dedicació a l’estudi, la recerca i la pedagogia, com a professora de la UB, continua amb una activitat incansable, impartint xerrades i conferències i sobretot escrivint i impulsant llibres corals de gran categoria, fins al final dels seus dies.

En el decurs de la seva trajectòria treballa en Història dels Moviments Socials, sobretot de l’anarquisme català. En són mostra: Un estudi sobre el diari  Solidaridad Obrera. El fer-se i desfer-se d’un diari anarcosindicalista 1915-1939 /El cinturón rojinegro. Radicalismo cenetista y obrerismo en la periferia de Barcelona, 1918-1939.

El seu interès per l’anarquisme i el seu tarannà, a Susanna, la indòmita -com li deia la seva mare- la porta a interessar-se per la figura de Federica Montseny i se’n va a Tolosa de Llenguadoc a conèixer la vella, però ferma i vital, ministra de sanitat de la II República espanyola. D’aquesta experiència en resulten els llibres: Federica Montseny: la Indomable, 1905-2005 i Federica Montseny i la dona nova (1923-1931).

Les dones són un dels camps d’acció i de recerca per antonomàsia de la Susanna. Fruit de l’interès en la Història dels Moviments de Dones ha estat la seva dedicació a l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere, una institució a la que hi participaven set universitats catalanes que dirigeix fins el 2010.

Amb la professora i amiga Mary Nash col·labora en treballs com: Experiencias desiguales: conflictos sociales y respuestas colectivas (siglo XIX)  i amb ella organitza l’obra Las mujeres y las guerras: el papel de las mujeres en las guerras de la Edad Antigua a la Contemporánea.

Algunes institucions li fan encàrrecs dels quals en resulten publicacions com ara: L’Escola de la Dona: 125 anys construint un camí cap a la igualtat, 1883-2008. La seva expertesa en aquest camp la porta a confegir un llibre d’un pes fins ara inèdit a casa nostra: Sufragisme i Sufragistes. Reivindicant la ciutadania política de les Dones, editat en col·laboració amb Pep Martín Berbois, a qui tenia en gran estima, on hi col·laboren un bon nombre d’especialistes en la matèria d’aquí i d’arreu, molts dels quals son grans amics i amigues – la Susanna en tenia un munt.

Justament de la seva amistat amb l’historiador Jordi Casassas Ymbert, company d’estudis, sorgeixen col·laboracions remarcables, entre les que destaca la seva participació en el llibre L’Ateneu i Barcelona. 1 segle i ½ d’acció cultural. Ella es va fer càrrec del Capítol IV: “De la crisi de la monarquia alfonsina a la guerra civil” on descriu i analitza la història de la docta entitat durant aquet període. Cal fer èmfasi també en les pàgines que dedica a l’Ateneu i les dones.

Dins la darrera fornada de publicacions, no puc deixar d’esmentar, Carme Karr. Contra la incultura femenina, en
col·laboració amb Araceli Bruch i Barcelona, Capital de la Ràdio, amb Armand Balsebre i Pep Martín Berbois, en el qual també hi col·labora la periodista Elvira Altés; un llibre de gran càrrega emocional, ja que el seu pare va ser un destacat professional de la ràdio a qui la Susanna va enyorar tota la vida.

De la seva llarga i intensa relació amb la Biblioteca Arús i l’amistat amb la directora Maribel Giner, podríem citar múltiples conferències. Valgui com exemple la que va fer amb motiu dels 125è aniversari de l’entitat: Feminismes del segle XIX i la Biblioteca Arús. També cal destacar l’estudi introductori al llibre “Cartas á la dona” de Rossend Arús i finalment la seva darrera aparició pública el 14 de gener passat en la conferencia – diàleg amb Elena Hernández Sandoica: Rossend Arús (1844-1891) i Rosario de Acuña (1850-1923): un diàleg entre dos republicans,
dos lliurepensadors i dos maçons.

Un mes i escaig més tard moria de sobte al seu pis de Sarrià, acompanyada del seu adorat gat Mishi als seus peus.

Araceli Bruch Pla /Dones a la Palestra