Minima moralia és un clàssic indiscutible de la filosofia, considerada per a molts com l’obra mestra de Theodor W. Adorno, un dels principals representants de la primera generació de l’Escola de Frankfurt. Durant els seus anys d’exili, el pensador alemany retrarà en cent cinquanta-tres aforismes de gran precisió analítica i crítica la condició humana sota el capitalisme i el feixisme, una «vida deteriorada» que remet a la nova condició de la vida davant del poder omnímode de l’ordre social.
Mitjançant un estil fragmentari que caracteritza el conjunt de la seva obra, Adorno dedica pàgines memorables a la figura de l’intel·lectual, a la indústria cultural creixent i la construcció ideològica a través de la cultura, a la dinàmica econòmica de la burgesia i els seus nous hàbits de consum o al menysteniment de les dones, sense perdre mai de vista el més íntim de l’experiència humana i els seus desafiaments morals. Totes aquestes qüestions les adreça des d’una comprensió reflexiva dels fonaments fràgils sobre els quals se sosté una vida no resignada; una reflexivitat que possibilita una crítica de la societat i que la teoria no esdevingui mera tècnica.
Amb motiu de la nova traducció de Minima moralia (Arcàdia), des de la secció de Filosofia hem organitzat aquest acte on comentarem la tasca de traduir un llibre d’aquesta qualitat literària i filosòfica, els aspectes principals de l’obra i el seu lligam amb el conjunt del projecte filosòfic adornià. Comptarem amb Joan Ferrarons i Llagostera, traductor del llibre, i Mercè Rius i Santamaria, professora de Filosofia moral i política (UAB) i autora de la primera monografia sobre Adorno a l’Estat espanyol.
