Cicle: Desitjar, maternar, envellir i esperar: una exploració filosòfica-literària de les societats tecno-capitalistes

La novel·lística i als assajos i poesia de Michel Houellebecq funcionen com un sismògraf que assenyala les oscil·lacions i sacsejades a la França posterior als coneguts com a “Trenta gloriosos” (1945-1975), època daurada del capitalisme d’Estat, i la seva vida inerta fins al nostre moment present que Rancière anomena els “trenta ingloriosos” (1991-2021), havent assumit, a l’Occident global la impossibilitat d’una alternativa no només en clau econòmic-política, sinó també religiosa i filosòfica. L’ésser humà, transformat en un el “superjò dur i terrorífic” (Houellebecq, [1997] 2000:76) mogut, implacablement, pel “desig” i la cerca compulsiva –de diners, de sexe, però, també, de coneixement– navega en el context de la “desaparició de la metafísica” (Houllebecq, [2003] 2023: 217-221] on la desabsolutització secular sembla, avui dia, legitimar formes religioses exacerbades -filles de la modernitat, un més dels seus epifenòmens-, que, artificialment, semblen ocupar l’espai buit existencial.

Conversa entre Montserrat Crespín (UB) i Camil Ungureanu (UPF)