L’esperança: ens en sortim?

EL V CICLE INTERDISCIPLINARI “L’ESPERANÇA: ENS EN SORTIM?” TORNA A L’ATENEU

Els dies 9, 10 i 11 d’abril els estudiants del darrer curs de Filosofia, Política i Economia de la Universitat Pompeu Fabra organitzen sis converses per dialogar sobre l’esperança en moments de tanta incertesa.

Els estudiants del grau en Filosofia, Política i Economia organitzen un cicle de diàlegs a l’Ateneu Barcelonès, enguany amb el lema “L’Esperança: ens en sortim?”. Com a resposta al tractament de les crisis que es va dur a terme en el Cicle de Diàlegs de l’any passat, el Cicle d’aquest 2025 versarà sobre les respostes esperançadores que poden donar-se a les problemàtiques actuals.

Durant tres dies es celebraran sis diàlegs amb ponents de primer nivell, afrontant l’actualitat amb alternatives esperançadores. Xerrarem sobre la mateixa interpretació que es pot fer de l’esperança, la càrrega d’un passat barbàric, el diàleg interreligiós entre Orient i Occident, el potencial esperançador de l’art, les alternatives en la proposta antiracista i l’esperança en les ecologies del demà.

En col·laboració amb l’Ateneu Barcelonès, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i l’Associació d’estudiants de Filosofia, Política i Economia, l’estudiantat vol oferir una mirada esperançadora del nostre futur, plantejant respostes als reptes que ens preocupen.

Més informació a les xarxes socials del Cicle de diàlegs L’Esperança: ens en sortim?  amb l’usuari @ciclededialegs.

DIMECRES, 9 D’ABRIL

Acte de benvinguda

Esperar o esperançar? Entre la serenitat de l’espera i el batec de l’acció.

L’esperança oscil·la entre dues dimensions aparentment oposades: l’espera i l’acció. D’una banda sembla ser paciència i contemplació, però de l’altra sembla ser impuls, acció i motor de canvi. En un món marcat per crisis i desafiaments, aquesta dualitat es troba al centre del debat filosòfic, polític i social.

Ponents de la taula

XAVIER DOMÈNECH. Historiador, activista social i exdiputat del Parlament de Catalunya. Actualment és professor d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va liderar la campanya d’En Comú Podem a les eleccions generals de 2015 i l’any 2017 va ser diputat al Parlament de Catalunya pels Comuns. Recentment, ha participat a l’Institut Sobiranies de pensament polític.

MARIA DEL MAR ALBAJAR. Abadessa del Monestir de Sant Benet de Montserrat des de 2015 i llicenciada en Ciències Empresarials i Econòmiques a la Universitat de Barcelona. També llicenciada en Teologia a Berkeley (EUA) i Diplomada en Ciències Religioses per l’ISCREB. Pertany a l’Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica (ESWTR).

ORIOL FARRÉS. Filòsof i professor agregat de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha estat professor a la Universitat de Girona (UdG) i és integrant del Grup d’Estudis Humanístics en Ciència i Tecnologia. Col·laborador freqüent a Catalunya Ràdio, també a El punt avui i Nació Digital. És l’autor de Escrits Republicans (Enoanda, 2022).

[Dimecres, 9 d’abril a les 17h a l’Auditori Bohigas]

Memòria i esperança: emergir de les cendres de la barbàrie.

Com es pot tenir esperança tot considerant el passat? La intenció d’aquesta reflexió és cercar un diàleg entre la memòria de l’esperança i l’esperança de la memòria; sempre considerant l’esperança en clau col·lectiva des d’una vessant social i política. Quin paper ha jugat l’esperança en moments de canvis socials com ara revolucions, processos de pau i canvis de règim?

Ponents de la taula

ADRIÀ VILCHES. Llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i del Màster en Filosofia Teòrica i Pràctica per la UNED . És docent de secundària i va ser membre del projecte teòric-polític conegut com a Impremta Popular de Ciutat Vella, institució a la qual representa, dedicada a les relacions històriques entre teoria i pràctica del moviment obrer. A més és el presentador del programa “72dies” del mitjà de comunicació Horitzó.

TERESA ABELLÓ. Professora i doctora en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona. Coordina el màster en Historia Contemporània i Món Actual (UB) i els darrers temes de la seva recerca s’han centrat en les avantguardes i l’obrerisme durant els anys vint del segle XX.

JORDI IBÁÑEZ. Professor, escriptor i doctor en Filologia Germànica per la Universitat de Barcelona. Actualment, és docent al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat crític literari d’El País i entre les seves darreres publicacions destaca Buenas noches, lechuza (Tusquets editores, 2025).

[Dimecres, 9 d’abril a les 19h a la Sala Verdaguer]

DIJOUS 10 D’ABRIL

L’esperança en el Nirvana i el Regne: dues visions d’un mateix anhel?

Com es concep l’esperança des de les diverses tradicions religioses? Aquesta taula de diàleg pretén oferir un diàleg comparatiu i interreligiós fent interaccionar una tradició religiosa d’occident i una altra d’orient. Més enllà de reflexionar al voltant de l’espera i l’acció, entenem que la religió ha estat clau a l’hora de determinar l’esperança a la història, i volem entendre com es vehicula aquesta relació entre esperançar i la fe.

Ponents de la taula

BERTA MENESES. Teòloga filipense i mestra zen, és l’actual presidenta de l’associació Zen Dana Paramita a Barcelona. Participa activament en seminaris d’estudi en l’àmbit zen a Europa, Amèrica i al Japó, així que imparteix cursos i conferències sobre aquesta tradició.

ARMAND PUIG. Sacerdot cristià i teòleg, és prevere de l’Arxidiòcesi de Tarragona i doctor en Sagrada Escriptura. Fou rector de l’Ateneu Sant Pacià i degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, on és professor de Nou Testament des de 1981. Ha centrar la seva recerca en els Evangelis sinòptics, el Jesús històric i les versions bíbliques catalanes medievals.

THUBTEN WANGCHEN. D’orgen tibetà, és monjo budista i lama format al Monestir de Namgyal de Dharamsala a l’Índia. L’any 1993 fundà la Casa del Tibet a Barcelona. Actualment n’és el director, així com l’actual representant del Tíbet en l’àmbit estatal i un dels dos representants europeus al Parlament Tibetà a l’exili.

[Dijous 10 d’abril a les 17h a la Sala Verdaguer]

El paper de l’experiència estètica en l’esperança: quan l’art esdevé llavor d’un demà possible.

No podem concebre un món esperançador sense tenir present la capacitat transformadora de la creació artística. Així, el potencial creatiu de l’art sembla ser el primer pas per tenir esperança i imaginar un futur millor. Com pot l’art fer alçar veus no escoltades? Com és capaç de crear una realitat extradiscursiva? Entre la vessant purament estètica i aquella vinculada a la política, aquesta conversa versarà sobre el potencial transformador de l’art.

Ponents de la taula

TAMARA DJERMANOVIC. Professora i investigadora a la Universitat Pompeu Fabra, dirigeix el Grup de Recerca “Seminari d’estudis eslaus” i ha publicat llibres i articles estudiant Dostoievski, Tarkovski i el pensament eslau. Guardonada amb la medalla Dostoievski el 2021, la seva obra més autobiogràfica, Viaje a mi país ya inexistente, reflecteix el seu diàleg constant entre identitat, memòria i cultura.

ENRIC PUIG PUNYET. Filòsof, escriptor i comissari d’exposicions, Enric Puig és una veu destacada en l’anàlisi de la digitalització i el seu impacte en la cultura i la societat. Doctor en Filosofia i Teoria de l’Art Contemporani per la UAB i l’École Normale Supérieure de París, ha impulsat projectes en institucions com el CCCB, el MACBA i Arts Santa Mònica, centre que dirigeix des de 2021. La seva trajectòria es carateritza per una mirada innovadora envers el paper de les institucions culturals en l’era digital.

SEMOLINA TOMIC. Creadora escència polifacètica que ha deixat una empremta profunda en el teatre independent i experimental de Barcelona. Formada en dansa, interpretació i música entre Croàcia, Amsterdam i Barcelona, va ser membre de La Fura dels Baus abans de fundar la seva companyia, Semolinika Teatre, i impulsant el referent que és avui l’Antic Teatre. La seva obra divergeix entre el teatre físic, la dansa, la performance i les instal·lacions multimèdia amb una aposta radical per l’experimentació i provocació escènica.

[Dijous 10 d’abril a les 19h a la Sala Verdaguer]

DIVENDRES 11 D’ABRIL

De la proposta antiracista a la resposta: des d’on construïm l’alternativa?

El racisme és estructural i condiciona drets bàsics com el vot, l’accés a l’habitatge o la justícia. Davant aquest fet, quines respostes es poden construir? Quin paper tenen els moviments socials en la lluita antiracista? És possible transformar les institucions des de dins o cal buscar alternatives al marge d’aquestes estructures?

Ponents de la taula

RAMIA CHAOUI. Comunicadora i activista a les xarxes socials, on denuncia la islamofòbia i el racisme estructural des d’una perspectiva feminista interseccional. Participant de la recent campanya “Veus contra el racisme” de l’Ajuntament de Barcelona i cofundadora del projecte Jaima Maternal.

CHEIKH DRAME. Educador social i activista antiracista. És l’actual president de SOS RACISME, formant part del consell des de l’any 2019. Membre de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya i de la Cooperativa Abarka.

BASHARAT CHANGUE. Membre de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya i del projecte Afrofemkoop. Diputada al Parlament de Catalunya a la tretzena legislatura i cap de llista de la candidatura d’Unitat Popular per l’Ajuntament de Barcelona a les eleccions del darrer 2023. Actualment treballa a La Casita Ediciones.

[Divendres 11 d’abril a les 17h a la Sala Verdaguer]

Acte de cloenda

Ecologies pel demà: fent camí cap a un futur esperançador.

Quin paper juga l’esperança en la construcció d’un futur ecològicament sostenible –i esperançador? En aquest diàleg, es plantejarà un debat entre diverses veus, perfils i maneres de pensar del món de l’ecologia al voltant de l’esperança climàtica i ecològica donat l’estat de la qüestió. Existeix una sola resposta correcta, un sol camí possible, i una sola manera de tenir esperança en la construcció d’aquestes ecologies pel demà?

Ponents de la taula

ANTONIO TURIEL. Científic i divulgador, llicenciat en Física i Matemàtiques i doctor en Física Teòrica per la Universitat Autònoma de Madrid. Treballa com a investigador científic a l’Institut de les Ciències del Mar de Barcelona. Entre les seves darreres publicacions destaquem El futur d’Europa: com decréixer per a una reindustrialització urgent (Destino Cat, 2024).

ANTÒNIA CASELLAS. Professora de Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva investigació es centra en la intersecció entre diversitat econòmica, producció de l’espai i reducció de desigualtats i vulnerabilitat envers el canvi climàtic.

EVA VILASECA. Biòloga especialitzada en ecologia i economia social i solidaria. És membre de l’Assamblea Catalana per la Transició Ecosocial; també de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). Coimpulsa amb Rubén Suriñach un projecte que promou la transició ecosocial, “FUTURS (IM)POSSIBLES”, “propostes i imaginaris per fer front a la crisi ecosocial”.

[Dijous 11 d’abril a les 19h a l’Auditori Bohigas]