La Secció de Ciències i Tecnologia va oferir una xerrada amb investigadors de l’Institut Guttmann a un Auditori Oriol Bohigas ple. 

D’esquerra a dreta: Alba Roca i David Bartés-Faz

“Sabem que la lectura ens aporta moments d’oci, però, què ens aporta a nivell cerebral?”, va preguntar Montserrat Bernabeu, directora assistencial i codirectora de l’Institut Guttmann, a un Auditori Oriol Bohigas ple per escoltar la xerrada sobre l’impacte de la lectura en el cervell.
Els investigadors de l’Institut Guttmann van explicar què passa en el nostre cervell quan llegim, quins beneficis ens aporta la lectura i quines diferències hi ha entre un cervell que llegeix i un que no. David Bartrés-Faz, investigador principal de la Barcelona Brain Health Initiative de l’Institut Guttmann i catedràtic de Psicologia Mèdica a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, va situar l’audiència dient que “el cervell pesa el 2% del nostre pes, però necessita el 25% de glucosa i el 20% d’oxigen per funcionar”. També va fer un breu repàs dels tres nivells de la plasticitat cerebral: període postnatal, infantesa/adolescència i edat adulta. “Per a la lectura, el cervell és plàstic tota la vida”, va afegir Bartrés-Faz.
Alba Roca Ventura, neuropsicòloga i investigadora postdoctoral de la Barcelona Brain Health Initiative de l’Institut Guttmann, es va centrar en la lectura i els beneficis que aporta al cervell. Tot i que el cervell no va néixer per llegir, llegir ens transforma. La lectura és una habilitat apresa que es desenvolupa gràcies a la plasticitat cerebral, la qual permet al cervell reorganitzar-se i adaptar regions destinades a altres funcions. Aquesta capacitat fa possible reconèixer paraules escrites mitjançant àrees com la regió de forma visual de paraules (VWFA). “El cervell que llegeix té més neurones, i les persones lectores tenen un 20% menys de mortalitat que les no lectores”, va destacar Roca.
Alba Roca va destacar que llegir ficció ens aporta millors habilitats socials, més empatia i més connexió amb altres cultures i realitats. A nivell cognitiu, va dir que, si llegim, tenim més fluència verbal, funcions executives, millor comprensió i memòria. També va fer èmfasi en la importància de llegir en paper per tenir millor comprensió a llarg termini i menys fatiga visual.
Tota aquesta informació va generar un interessant debat entre els i les assistents, que van qüestionar si llegir premsa no era igual de beneficiós per al cervell, o si llegir en digital —i tenir l’opció de poder llegir amb un cos de lletra més gran— no podia ser millor.

L’acte va estar organitzat per la Secció de Ciències i Tecnologia i commemorava el 65è aniversari de l’Institut Guttmann.