Any 2022 – III PREMI D’ASSAIG

El llibre premiat i editat per l’Editorial Afers és El segon Reich i Catalunya. Alemanya vista des de la política i cultura catalanes entre 1890 i 1914, de Xavier Fleck Gatius.

Sinopsi:

Entre el 1890 i el 1914 es produïren a Catalunya grans canvis polítics, socials i culturals, com ara l’auge del catalanisme conservador des de les Bases de Manresa fins a la creació de la Mancomunitat, la radicalització de les lluites obreres o l’aparició del Modernisme i del Noucentisme. A causa d’aquests processos convulsos, un sector important dels intel·lectuals catalans, que cada cop participava més en les estructures de poder, buscà fora de les fronteres espanyoles exemples de modernització institucional i cultural. Un dels seus referents més destacats fou l’Imperi alemany, que aleshores era una confederació semiautoritària sota el paraigua del regne de Prússia que havia nascut el 1871, i que durant les últimes dècades del segle XIX i els primers catorze anys del segle XX es convertí en la primera potència política, militar i cultural de l’Europa continental. L’estudi es focalitza en tres grans temes: el Segon Reich alemany com a referent institucional català; els grans difusors de la cultura germànica a Catalunya; i la importància dels catalans que viatjaren a Alemanya, des dels que ho feren per motius laborals fins als pensionats per institucions com ara la Diputació Provincial de Barcelona o la Junta de Ampliación de Estudios.

Any 2019 – II PREMI D’ASSAIG

El llibre premiat i editat per l’Editorial Afers és El lliure pensament a Catalunya (1868-1923): cultures, identitats i militàncies anticlericals en transformació, d’Albert Palà Moncusí

Sinopsi:

El lliure pensament català és un dels moviments socials més desconeguts de la nostra història contemporània, malgrat que va ser un dels més rellevants i influents durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) i la Restauració borbònica (1874-1923). Aquest llibre l’analitza des d’una perspectiva d’història cultural i presta atenció a les seves estructures organitzatives, al seu permanent activisme anticlerical i a les confluències que generà amb diferents espiritua­litats alternatives i moviments socials i polítics. Maçons, republicans, anarquistes, espiritistes i, fins i tot, alguns protestants, teòsofs o socialistes participaren d’alguna manera en tot el magma de tendències que s’integraren al moviment lliurepensador. Personalitats com Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Sunyer i Capdevila, Ángeles López de Ayala, Amàlia Domingo Soler, Odón de Buen, Rossend Arús, Anselmo Lorenzo o Josep Llunas i Pujals col·laboraren en un moviment que els oferia possibilitats d’actuació complementà­ries a les diferents militàncies polítiques i sindicals o a la privacitat de les lògies maçòniques i dels grups espiritistes. En el marc d’una societat majoritàriament catòlica, l’activisme lliurepensador contribuí decisivament a construir noves identitats anticlericals que es mobilitzaren amb múltiples objectius: combatre la influència de l’Església en el món educatiu i en les consciències femenines, construir cosmovisions alternatives al creacionisme o secularitzar els ritus de pas. Òbviament, no foren tasques fàcils i generaren una autèntica «guerra cultural» contra un catolicisme que pretenia mantenir la seva posició dominant. Rescatar aquests combats de l’oblit permet, també, situar en la llarga durada l’anàlisi de l’anticlericalisme català anant més enllà dels episodis cíclics de violència que, molt sovint, han orientat de manera finalista la seva anàlisi.