Alguns dels participants en el documental, acompanyats de Joan Solé, Isona Passola, Xavier Menéndez i Pedro Barbado

A Fem Memòria! Una transició en construcció hi han participat vuit ateneistes de tres generacions diferents

“Aquest documental té dos valors fonamentals. El primer és que implica a tots els socis de l’ateneu i l’altre és que tots els fets històrics estan explicats des de l’ànima de l’ateneu; des dels espais i objectes de l’ateneu. I aquest és un grandíssim valor que dona la secció d’història: la mirada de l’Ateneu cap enfora”, va destacar Isona Passola, presidenta de l’AB durant l’acte de presentació del documental Fem Memòria! Una transició en construcció, que forma part del Memorial Ateneu, un projecte de recerca i divulgació de la Memòria Democràtica.

El documental compta amb la participació de vuit entrevistes a ateneistes de tres generacions diferents sobre la seva memòria personal i familiar de la dictadura franquista i de la transició.

Al finalitzar la projecció, va tenir lloc un interessant i enriquidor debat moderat per la periodista Rita Marzoa en el què hi va participar el mateix Joan Solé i cinc dels ateneistes participants del documental: Jordi Vàzquez, Jaume Fusté, Elisenda Guarro, Guiomar Amell i Andreu Mayayo. Durant gairebé els 30 minuts de debat, Guiomar Amell va explicar que “ignoràvem tantes coses que no ens assabentàvem de res. Vaig saber de la Guerra Europea llegint Anna Frank” i Jaume Fusté va explicar com se sentia assistint a les primeres manifestacions després de la dictadura franquista. Un dels temes punyents del debat, que va generar opinions diverses, va ser si la Transició havia estat una estafa. També es va parlar dels silencis que va generar la guerra dins de les famílies i a la societat, independentment de la ideologia política i de les Jornades Catalanes de la Dona.

Joan Solé, Ponent d’Història de l’Ateneu Barcelonès, va agrair la participació del 20 ateneistes que van ser preseleccionats, als 80 ateneistes que van mostrar interès en participar, al 328 ateneistes que van respondre el qüestionari sobre Memòria i Història de la Dictadura i de la Transició, això com a tots els serveis de l’Ateneu i a tot l’equip d’Història i a equip de producció, guió i realització. “Vam limitar el camp de recerca i debat entre 1951 (la primera vaga de tramvies) i 1985 la despenalització de l’avortament. Per tant, ens situem entre el franquisme tardà i la llarga transició. Per dur a terme tot això, vam preparar un recull bibliogràfic amb 200 obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu, posteriorment tres reculls més específics. Després d’una selecció de més de 20 persones interessades, hem entrevistat vuit ateneistes (cinc dones i tres homes) de tres generacions debatent amb elles sobre els fets que coneixien o que recordaven de la dictadura i de la transició”, va explicar Solé abans de projectar el documental.

Les persones sòcies que han participat al documental són: de la generació més jove, Mireia Arquijo filòloga i humanitats, Jordi Vàzquez, enginyer aeroespacial i Ariadna Romans, politòloga i filòsofa; de la generació intermèdia: Jaume Fusté, educador i professor i de la generació més gran: Elisenda Guarro, filologia romànica i professora, Joan Botella, politòleg i professor de la UAB, Lluïsa Bertran, psiquiatra i Guiomar Amell, llicenciada en Belles Arts.

El documental també recull les anàlisis dels historiadors Andreu Mayayo i Arnau González Vilalta i de l’escriptor Eduard Màrquez, sobre alguns dels fets polítics i socials més destacats pels ateneistes i també del paper de la memòria o de les memòries en cada generació i d’una manera especial en la transició.

Joan Solé va cloure l’acte demanant que es difongués el documental. Un documental molt especial que, tal com recordava una de les participants, Mireia Arquijo, en relació als versos de Papasseït “hem viscut per salvar-vos els mots”, Arquijo afirmava, orgullosa, que “estic podent parlar català perquè hi ha gent que ha picat molta pedra”.

L’acte, celebrat dimecres 5 de febrer a l’Auditori Oriol Bohigas, va comptar amb l’assistència de Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat i Pedro Barbado, responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, qui va destacar la importància de la recerca i la pedagogia per poder garantir i explicar tot el què va passar.