L’acte es fa el primer i tercer dimarts de cada mes organitzat per la Comissió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC

Pablo Morales, militant de CCOO i de les Joventuts Comunistes a Mataró, acompanyat de la presidenta de l’AB, Isona Passola

L’Ateneu s’adhereix al manifest internacional per la conversió de las Comissaria de la Via Laietana, 43 per convertir-la en centre de Minoria i interpretació de la tortura i la repressió política.

Passola va participar a l’acte celebrat aquest dimarts al vespre davant la prefectura, a la Via Laietana de Barcelona, on hi van assistir més de 200 persones. L’acte es fa el primer i tercer dimarts de cada mes organitzat per la Comissió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC.

La Generalitat ha fet un Manifest on reclama el traspàs d’aquesta comissaria i el seu arxiu que conté els expedients dels seus detinguts i que amb la participació de les entitats de Memòria es construeixi i es configuri en el contingut que ha de tenir aquest centre.

La presidenta de l’Ateneu va recordar la seva experiència personal, de quan era petita i vivia a prop de la prefectura i els pares li deien que hi passés de pressa i no mirés.

Pablo Morales, militant de CCOO i de les Joventuts Comunistes a Mataró, també va intervenir a l’acte i va explicar la seva experiència personal quan el 1972 va ser detingut amb només 18 anys.

Durant l’acte també es van llegir els noms de tots els torturadors.

Context històric de Via Laietana 43

El 1929 va entrar en funcionament la Jefatura Provincial de Policía al número 43 de la Via Laietana. Després de la seva constitució, la Generalitat de Catalunya hi va emplaçar la Comissaria General d’Ordre Públic i, posteriorment, l’any 1941, l’estat franquista hi va instal·lar la Jefatura Superior de Policía. A partir d’aquell moment, va ser la seu de la Brigada Político-Social, encarregada de perseguir la dissidència política.

Des que es va inaugurar, a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera, va ser l’epicentre de la repressió contra el sindicalisme i l’obrerisme barceloní. Durant l’època republicana, va continuar sent un indret de repressió fins al punt que era conegut en els cercles obreristes com “El molino sangriento”.

A partir de 1941 i fins a l’arribada de la democràcia, es va convertir en el centre de la repressió política franquista a Barcelona. Per les seves cel·les insalubres i saturades, van passar desenes d’antifranquistes que van patir tot tipus de tortures en els interrogatoris.