Al voltant de 150 persones gaudeixen, des d’aquesta tardor, dels cursos de català que es fan a l’Ateneu

Alguns dels participants de les classes de català vinculats a l’associació Salut Sense Sostre

Des d’aquesta tardor, al voltant de 150 persones gaudeixen de les diferents classes de català que tenen lloc a l’Ateneu.

Vista la demanada de classes de català i la dificultat per crear vincles que ajudin a la integració dels nouvinguts que hi ha a Catalunya, l’Ateneu va engegar un pla de classes per als nous catalans amb tres propostes diferenciades.

Per una banda, hi ha una col·laboració amb l’associació Salut Sense Sostre, de la mà de l’Hospital de Campanya de l’Església Santa Anna. Set persones sense sostre (de Letònia, Ucraïna, Romania, Marroc i Xina) estan gaudint, des del mes de setembre de les classes de català que es fan cada dissabte amb la Noemí Ribera i la Rosario Ribera. “Quan els veig em recorden al concepte d’escola d’abans en què es barrejaven els alumnes de diferents edats que compartien aula. Les classes van molt més enllà del llenguatge; els expliquem les tradicions de casa nostra i treballem la integració del grup”, explica Jordi Delàs, metge, soci de l’Ateneu i integrant de l’activitat.

Una altra de les activitats que es fan a l’Ateneu en relació a les classes de català és la continuïtat de les aules. L’allau de demandes al Consorci de Normalització Lingüística va portar a l’Ateneu a oferir aules als diferents grups on hi participen un total de 80 persones. “Si vius a Catalunya pot ser millor per la teva vida diària saber català: per anar a comprar, per parlar amb els teus veïns i per parlar la llengua del lloc on vius”, explica Cristina Pacheco, de Madrid i alumna d’un curs del CNL.

Una altra alumna dels cursos del CNL, Carmen Pintor, de Galícia, explica que sempre li havia agradat el català però li feia molta vergonya parlar-lo amb els adults, no amb els infants. “És important conèixer la llengua del lloc on vius i no canviar al castellà per por que no t’entenguin. Quan tenia una joieria a Barcelona i començava a parlar en català em parlaven en castellà però sempre demanava que no em deixessin de parla en català”, explica Pintor.

La Karina Hidrovo, d’Equador, fa dos anys que va venir a viure a Catalunya i per a ella el català perquè li agrada molt la llengua i perquè ho considera indispensable com a eina d’integració al lloc on resideixes. “Si vius a un lloc on es parla una llengua que no és la teva, per un tema de respecte penso que s’ha de parlar la llengua del país”, destaca Hidrovo.

Per últim, i no menys important, es va crear, amb la col·laboració de David Jou, El Club del català amb 9 grups d’aprenentatge (3 grups presencials, 6 en línia i 8 persones que fan classes individualitzades) que sumen un total de 60 alumnes. “Tinc alumnes de Rússia, Ucraïna i Israel i ens agradaria que vinguessin alumnes de totes les nacionalitats”, destaca Jou.
A part de les classes també han fet sortides al TNC, al Museu Picasso i han gaudit plegats d’una calçotada.
Pavel Putinster n’és alumne i diu que li agrada quan els catalans es mostren sorpresos quan veuen que no estudia castellà.

El Club de Català també té set parelles lingüístiques que estan formades per persones sòcies i alumnes. Valeriia Smirnova, de Rússia, explica que “m’agrada conèixer la gent catalana, la seva cultura i penso que aprendre una llengua és la millor manera per fer-ho. Tota la vida he parlat rus i anglès amb el meu entorn i el fet de poder tenir una parella lingüística m’ajuda a poder parlar en català”.

Agustí Grau, soci de l’Ateneu i parella lingüística de la Valeria, explica que les parelles lingüístiques “són una molt bona iniciativa i més quan tenim el català en perill. Si hi ha gent que venen a casa nostra i tenen aquest interès em sembla molt important. Amb la Valeria hem anat al Poblenou a prendre una cervesa, hem anat a una llibreria per ensenyar-li els catàlegs dels llibres en català i ella m’ha parlat de Rússia i de la situació actual”.

Finalment, Yuliia Plowka, d’Ucraïna, també alumne d’El Club de Català, afirma que “aprendre català és com un joc; m’agrada descobrir la llengua i és una possibilitat més a la vida que no se’m acudiria rebutjar”.

Les classes són obertes i des de l’Ateneu tenim el repte no només d’ensenyar la llengua sinó també arribar al màxim d’alumnes possible per vincular-los al nostre país a través de les nostres activitats.

Està previst que El Club de Català creixi més i més.