Dialèctica i literatura en el pensament de Fredric Jameson

Fredric Jameson ha estat un dels pensadors més influents durant les darreres dècades i se’l pot entendre com un dels màxims representants del marxisme cultural. La seva preeminència intel·lectual és fruit d’una formació ben àmplia, que abasta i sintetitza alhora diverses tradicions del pensament del segle XX: la teoria crítica alemanya, els estudis culturals britànics i les teories del discurs franceses.

El seu pensament s’endreça a partir de la seva obediència a un imperatiu dialèctic segons el qual veu alhora els elements negatius i positius del desenvolupament del capitalisme: el sap llegir com a catàstrofe i com a progrés, alhora. Conseqüentment, en les expressions culturals de la cultura de masses, aparentment uniforme, hi veia també l’impuls utòpic d’una col·lectivitat capaç encara de somiar amb formes de vida social alternatives.

En aquesta ponència es resseguirà el seu pensament a partir dels grans conceptes i les grans polèmiques que va protagonitzar en el transcurs de la seva trajectòria: la delimitació de l’estadi cultural postmodern, la seva definició genèrica de la novel·la històrica contemporània i la seva proposta favorable a la literatura del Tercer Món.

A càrrec d’Àlex Matas Pons, assagista i teòric literari, professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i especialista en l’obra de Fredric Jameson.