Notícia Actualitat

La Gran Substitució, d’Albert Pijuan, obra guanyadora del LIV Premi Crexells

  • “Pijuan ha escrit una novel·la agosarada i contemporània. És un llibre divertidíssim, que juga amb el fantàstic, la psicoanàlisi, el complex d’inferioritat, les teories de la conspiració i tot el que marca el nostre temps.”
  • El jurat també destaca que “la novel·la consolida Pijuan com un dels nous valors de la narrativa catalana d’avui.”

Albert Pijuan, guanyador del LIV Premi Crexells

 

La Gran Substitució, d’Albert Pijuan, obra guanyadora del LIV Premi Crexells.

L’obra seleccionada es va publicar l’octubre del 2024 a Angle Editorial. Tal i com explica Pijuan, “poc o molt tot llibre amb personatges ha de bregar amb la idea d’identitat. En aquest cas, però, la construcció de la identitat abordada des del context present es troba en el centre de la novel·la. Això no va ser una decisió conscient, sinó més aviat una revelació durant el procés d’escriptura.”

El jurat que ha escollit el LIV Premi Crexells ha estat format per l’escriptora i periodista, Anna Ballbona; el poeta, escriptor, crític literari i periodista, Andreu Gomila; l’escriptora, periodista i professora, Eva Piquer; el doctor en Filologia Catalana, Francesco Ardolino i la traductora i periodista cultural, Valèria Gallard. També ha format part del jurat tot i que sense capacitat de vot en el veredicte final la vicepresidenta primera de l’Ateneu Lluïsa Julià. Julià ha estat vicepresidenta de la Fundació Felícia Fuster, membre de la redacció de Serra d’Or i directora de la Revista de Catalunya (2022-24).

El jurat diu:

La Gran Substitució, d’Albert Pijuan és una novel·la agosarada i contemporània. És un llibre divertidíssim, que juga amb el fantàstic, la psicoanàlisi, el complex d’inferioritat, les teories de la conspiració i tot el que marca el nostre temps. La novel·la consolida Pijuan com un dels nous valors de la narrativa catalana d’avui.

L’obra guanyadora

La Gran Subtitució
Pijuan desplega el seu talent i un sentit de l’humor finíssim en una novel·la que reflexiona sobre la identitat i els dobles, el pes de la família o les estranyes idolatries contemporànies. Incisiva, ambiciosa, hilarant.

En una exclusiva clínica croata, Dino espera per sotmetre’s a una operació de cirurgia plàstica, tot i que no té gaire clar en què consistirà. Mentrestant, per matar el temps, el jove explica al pacient del costat la increïble successió d’esdeveniments que l’han portat fins allà: paternitats no reconegudes, articles plagiats i usurpacions d’identitat. Hi intervenen individus tan inversemblants com un conegut productor de Hollywood, alguns artistes de l’italo disco o els membres d’una secta que vol predir el futur a través dels pentinats de Nicolas Cage, a qui Dino idolatra. Un relat en aparença delirant però que avança —de Sabadell a Los Angeles, passant per Croàcia i Nàpols— amb una lògica aclaparadora.

L’autor

Albert Pijuan (Calafell, 1985). Novel·lista, dramaturg i traductor. És llicenciat en Ciències Polítiques i en Filosofia. Ha publicat la novel·la El franctirador, el recull de contes Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà, l’inclassificable Ramon Llull. Ara i aquí, Tsunami (Premi de novel·la Pin i Soler, Premi Finestres i Premi de la Crítica), l’assaig Per què no repensem el canibalisme? i la novel·la juvenil I diumenge, meteorit (Premi Llibreter 2024). Ha publicat i estrenat una vintena d’obres teatrals de les quals diverses han tingut trajectòria internacional. Ha traduït autors com Evelyn Waugh, Dalton Trumbo, Lara Williams o H. G. Wells.

L’escriptor diu:

Un premi el fan els premiats, és evident, però sobretot el fan el llibre que es premia i el punt de la trajectòria en què els premien. Miro la llista de guanyadors i hi trobo alguns dels meus llibres preferits de sempre. És una barreja d’honor i acoquinament absoluts.

La construcció d’identitats

“Poc o molt tot llibre amb personatges ha de bregar amb la idea d’identitat. En aquest cas, però, la construcció de la identitat abordada des del context present es troba en el centre de la novel·la. Això no va ser una decisió conscient, sinó més aviat una revelació durant el procés d’escriptura. No cal amagar-ho, el punt de partida era una premissa tan absurda com “i si es fes una novel·la sobre els pentinats de Nicolas Cage?”. Vaig posar-me a escriure confiant que ja trobaria de què tractava realment la història. Era evident, però vaig trigar a adonar-me’n: si et poses a parlar de pentinats durant una bona estona, superada la curiositat i la gracieta, del que acabes tractant és d’identitat.”

L’humor en l’obra de Pijuan

“La vena humorística em surt de forma espontània, la feina real és calibrar el grau, el tipus i l’abast de l’humor. En el cas de La Gran Substitució, em va semblar que havia de dur-lo a la màxima intensitat, sobretot perquè el rerefons és tristot i en certa manera pessimista. Més enllà d’això, l’humor és una textura que agraeixo sempre que la trobo, i fins i tot diria que si en un text no hi ha ni rastre d’humor, en la modalitat que sigui, se li pot dir lleugeresa, també, no és que no m’agradi, és que directament no me’l crec, el trobo una impostura, massa amic de la gravetat, la solemnitat o l’autoimportància, coses que, així pel broc gros, em semblen detestables.”

 

Imatges de La Revetlla Literària

Ateneubcn.cat participa al Programa KIT DIGITAL, finançat per la Unió Europea-Next Generation EU.

Kit digital