Se li ha atorgat el premi per una tesi sobre el procés nacionalitzador de Catalunya el primer terç del segle XX
L’obra El moment Alomar i el procés nacionalitzador de Catalunya 1901-1931, de Roc Solà Gonzàlez és la tesi guanyadora, presentada a la Universitat Autònoma de Barcelona, del IV Premi Assaig Ateneu. El treball analitza el procés nacionalitzador català i la seva dinàmica pròpia a partir de l’enfocament metodològic i evolució dels estudis sobre els fenòmens nacionals i els nacionalismes.
En aquesta tesi, Roc Solà, ha tractat d’incorporar la visió de la nació com una relació social. La nacionalització en la que hi entra en interacció la idea de nacional catalana amb la seva població els catalans i catalanes. En aquest marc, hi ha juguen un paper determinant des de les aportacions de la història cultural, a la història social així com altres parts d’història contextual del pensament i la història política. Tot plegat, es recorre en ordre cronològic, de 1901 a 1931, emprant la biografia d’un dels protagonistes d’aquest procés de nacionalització, Gabriel Alomar, com a eix vertebrador on es recús una història multidisciplinària.
En una breu intervenció, Solà ha explicat que aquesta és part de l’11% de les tesis en català que es fan a Catalunya i, per tant, espera que “premis com aquest ajudin a incentivar a fer créixer aquest percentatge”.
Solà ha explicat que aquest és el resultat de 6 anys de feina en els que ha volgut reivindicar un dels “màxims exponents del procés nacionalitzador i que moltes vegades no se’n parla prou, Gabriel Alomar”.
Lluïsa Julià, vicepresidenta primera de l’Ateneu, ha estat l’encarregada d’anunciar l’obra guanyadora. Abans de fer-ho ha remarcat que s’han rebut 31 treballs (13 de dones i 18 d’homes) d’11 universitats diferents dels països catalans: La Universitat de les Illes Balears, la Universitat de València, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Central de Vic, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Pompeu Fabra. El jurat ha estat format per Carme Gregori, Antoni Marimon, Josep Montserrat, Vicent Olmos i Lluïsa Julià.
El jurat n’ha remarcat l’equilibri entre l’aspecte descriptiu d’una època molt convulsa del país amb un aparell teòric molt ampli i actualitzat. Aquests dos elements li permeten oferir aspectes nous en l’anàlisi del procés nacionalitzador català.
Aquest premi és possible gràcies a la donació que va fer a l’Ateneu el soci Carles Guitart Iniesta a través del seu tastament, qui va demanar a l’Ateneu la creació d’aquest premi. Amb aquest premi es vol recordar la figura d’aquest soci i la seva gran dedicació a l’estudi d’aquestes disciplines.
El guardonat rebrà un premi de 4.000 euros i la publicació l’any vinent de la tesi per part de l’editorial valenciana, Afers. L’editorial va quedar molt afectada per la DANA de fa gairebé un any. Això també ho ha volgut remarcar Julià en la seva intervenció, comentari que ha estat aplaudit per part de tots els assistents.
