L’Ateneu Barcelonès va acollir, dilluns passat, l’acte d’homenatge a Josep Maria Ainaud de Lasarte en el centenari del seu naixement. L’historiador, divulgador, polític i promotor cultural —un veritable home del Renaixement de la Catalunya del segle XX— va ser recordat per amics, familiars i personalitats de la cultura i la societat civil. L’acte, organitzat conjuntament amb l’Associació Memòria i Veus, l’Any Conxita Badia i Cossetània Edicions, va comptar amb la participació de l’MHP Quim Torra, expresident de la Generalitat de Catalunya; Sílvia Cóppulo, periodista; i Borja de Riquer i Permanyer, historiador. Isona Passola, presidenta de l’Ateneu Barcelonès, en va fer la presentació, i Mireia Domènech en va moderar la taula.
Passola va obrir l’acte recordant la llarga i estreta vinculació de Josep Maria Ainaud de Lasarte amb l’entitat, de la qual va ser soci durant 32 anys. Incorporat l’any 1980 per invitació de Josep Andreu Abelló, va formar part de la secció de Ciències morals i polítiques i exercí com a vocal de la Junta Directiva entre 1994 i 1997, sota la presidència d’Heribert Barrera. Va destacar també la seva contribució intel·lectual i cívica, recordant que Ainaud va pronunciar la conferència inaugural del curs 1992-1993 —dedicada a Prat de la Riba— i va participar en més d’una desena de conferències a l’Ateneu.
Algunes frases destacades de la taula rodona van ser aquestes:
Sílvia Cóppulo
- “Entenia que el més important era arribar al màxim de persones perquè poguessin tenir els coneixements que els permetessin una llibertat de pensament.”
- “Tenia Catalunya al cap i al cor. Era capaç de veure el passat per situar-se al present i atorgar-nos elements per construir el futur.”
- “No va voler la Creu de Sant Jordi: servia per damunt dels honors, només acceptava els honors que corresponen al servei.”
- “Tenia una manera de fer política que ens aniria molt bé avui. Ara molta gent fa soroll, i ell era una peça silenciosa que buscava trobades per anar endavant. Era un gran humanista.”
Quim Torra
- “Et trobaves davant d’una persona que transmetia tota la seguretat del món.”
- “Formava part d’una generació que es va trobar una Catalunya absolutament arrasada i que va haver de posar-hi fonaments útils.”
- “Sempre buscava la utilitat i la projecció pública. Era un servidor del país, no se servia a ell mateix.”
- “Catalunya no ha fallat mai era una de les seves frases cèlebres.”
Borja de Riquer
- “El vaig conèixer els anys 1973-1974, en plena etapa franquista. Jo estava fent la meva tesi doctoral i vam coincidir a l’arxiu Prat de la Riba.”
- “De seguida vaig veure que era un home que ho sabia tot i d’una notable generositat —no gaire habitual entre investigadors.”
- “Vam establir una relació que ens va portar a crear un llibre plegats: Els anys del franquisme, la primera síntesi del que havia passat que vam escriure juntament amb J.M. Colomer.”
- “Era bo, honest i molt intel·ligent.”
L’acte va cloure amb una clausura musical amb obres de Conxita Badia i Carme Karr, a càrrec de Maria Bañeras (veu) i Raúl Sandín (guitarra), que van oferir un emotiu final a la commemoració.