En el marc del cicle “Grans autors de l’Ateneu Barcelonès”, Lluïsa Julià i Núria Baños van oferir-nos una trobada per recuperar i posar en valor l’aportació literària i feminista de Carme Karr.

Dijous 13, la sala Montserrat Roig de l’Ateneu Barcelonès es va omplir per redescobrir una de les grans figures oblidades del món literari i cultural del nostre país: Carme Karr, escriptora, periodista i pionera del feminisme català.

L’acte, emmarcat en el cicle Grans autors de l’Ateneu Barcelonès, va comptar amb Lluïsa Julià, vicepresidenta de l’Ateneu Barcelonès i Núria Baños, adjunta de la secció de Llengua i Literaura, que van oferir una aproximació rigorosa de Karr a partir del llibre Clixés, una edició recent de Julià i un epíleg que situa l’autora en el lloc que li correspon.

Amb l’exposició va quedar clar que Clixés “és molt més que un recull de relats breus del 1906: és una finestra a un nou model de dona”. Lluïsa Julià va remarcar com Karr trenca amb els esquemes del seu temps oferint protagonistes femenines actives, que afronten conflictes interns i socials amb decisió i força. “Hi ha una maternitat positiva, una mirada pròpia sobre l’amor, i sobretot un paper central de la ciutat”, va explicar. A través d’aquests textos, Barcelona apareix retratada amb una precisió gairebé fotogràfica, i no és casual: la tècnica narrativa de Karr juga amb aquestes ‘escenes’ que justifiquen el títol.

La lectura d’alguns fragments, a càrrec de Núria Baños, va confirmar aquesta impressió. Els carrers, l’ambient burgès de principi de segle, les preocupacions econòmiques o les tensions íntimes de les protagonistes hi apareixen amb una vivacitat sorprenent. Alguns relats podrien caure en el dramatisme cru, però Karr sempre els capgira amb una mirada lúcida i moderna. I, com va fer notar Julià amb un somriure, “la galeria masculina no hi surt ben parada”: homes egoistes, tancats en els negocis, incapaços de veure la dona com a persona per compartir la vida, només com a ornament.

Per entendre aquesta modernitat cal mirar la trajectòria vital de Karr. L’acte va repassar el seu recorregut, marcat per una educació a França, on va créixer envoltada d’un ambient totalment literari i per una integració molt ràpida en els cercles intel·lectuals barcelonins. El seu matrimoni amb Josep M. de Lasarte la va acostar al modernisme i a figures com Apel·les Mestres, i va ser en aquest entorn que va decidir escriure en català i construir una veu pròpia.

La Carme Karr que es va reivindicar durant l’acte no és només l’autora de Clixés, sinó una agitadora cultural i feminista pionera. Entre el 1906 i el 1919 va encapçalar el primer feminisme modern del país, va crear espais formatius per a dones com les conferències a l’Ateneu Barcelonès amb el títol Cultura femenina. Estudi i orientacions’ i l’Escola fundada el 1910. Però la seva gran sort va ser dirigir la mítica revista Feminal, el primer espai on es congreguen totes les dones artistes de Catalunya. Una tasca titànica que contrasta amb la invisibilitat posterior de la seva figura. Tal com es va apuntar, més enllà de la lectura limitada de M. Aurèlia Capmany, que la va situar en un feminisme conservador, ha costat dècades restituir-li la complexitat i la modernitat que li són pròpies.

També es va recordar la seva feina incansable com a periodista al Diari de Barcelona i Joventut, sovint sota pseudònims com “L’escardot” o “Xènia”, amb què debaté fins i tot amb Eugeni d’Ors reclamant espai per a les dones en el món literari. I es va posar en valor el seu compromís polític: l’any 1932, Karr va liderar la llista de signatures que exigia el vot femení. “Si alguna cosa bona va portar la guerra —va comentar Lluïsa Julià amb ironia amarga— és que al final les dones van poder votar”.

La trobada va ser un col·loqui viu amb el públic i una constatació que aquesta nova edició de Clixés, fidel al text de 1906, no és només un exercici de recuperació, sinó un acte de justícia cultural. Carme Karr emergeix, finalment, amb tota la força d’una autora que va saber llegir el seu temps i va anticipar el nostre.