La vida es defineix per la capacitat d’autoreproducció i resposta a estímuls, ja des de les primeres cèl·lules. Els seus límits s’exploren en ambients extrems, en els que s’evidencia la seva adaptabilitat i la seva complexitat, ja sigui en processos evolutius com la simbiogènesi i la hibridació o la consciència que emergeix en sistemes biològics avançats. La biomimètica s’inspira en la natura per aprendre d’aquests models i generar solucions sostenibles. Originada com a disciplina científica, integra ciència i cultura per a generar coneixement i adaptar-se als sistemes naturals, aplicant la teoria general de sistemes a sistemes socials i biològics per a comprendre les seves interrelacions.
En aquest acte veurem com l’organització bioinspirada imita processos naturals per millorar estructures socials humanes, superant l’antropocentrisme i contemplant l’evolució humana com a part d’un sistema més gran. Una visió holística en què es complementen dues mirades, la biomimètica que es projecta a l’exterior i la biofília -com a connexió innata amb la natura- que ens convida a una mirada més introspectiva.