L’eclosió de les avantguardes i gràcies al progrés i l’abaratiment dels processos tècnics van permetre, ja des del segle XX, que totes les disciplines artístiques trobessin en la paraula impresa un terreny d’exploració estètica, de transmissió de coneixements i de creació de comunitat: llibres-objecte, fanzines, revistes…

La democratització del procés editorial, a més, ha obert nous plantejaments —modificant no només la difusió sinó el propi procés creatiu de l’artista.

Com s’hi relacionen, les arts en viu, amb aquest fenomen? Podem documentar allò efímer? Estem aprofitant totes les possibilitats que ens ofereix l’edició més enllà del format llibre?