Formigues d’Europa, camins de Johannes AntZ

És la narració d’algú (“la formiga”), que ha caminat a l’interior de les institucions comunitàries (“el formiguer”), que explica com es va introduir i com ho va viure, per després explicar, des de l’exterior, les seves reflexions sobre aspectes que veu d’Europa i el món.

La primera part és un relat, en tercera persona, d’un suposat funcionari comunitari (Johannes AntZ, alter ego de l’escriptor), que descobreix aspectes de la ciutat on ha de treballar (Brussel·les), escollida com a seu de la “cort europea”, convertida en eixam “babelià” on conviuen 30.000 lobbistes, que li recorda un passat d’exili econòmic i polític, i una història marcada per les guerres.

L’experiència viscuda, a l’interior del formiguer, la dona per finalitzada després de molts anys participant en el treball assignat a les “formigues d’Europa”. S’acomiada del formiguer tot desprenent-se de les ales de formiga, com així ho diu Sancho Panza en el comiat del seu govern de l’ínsula Barataria, i amb una paròdia del discurs kafkià, de Pere “el roig”, per a l’Acadèmia, per començar un nou destí.

A la segona part, reflexiona des de l’exterior sobre aspectes d’Europa que li semblen importants, un cop se sent alliberat de les ales de formiga.