Entre 1950 i 1975, Catalunya va rebre milers de persones provinents sobretot d’Andalusia, Extremadura, Castella i Galícia, atretes per l’expansió industrial i la possibilitat d’un futur més pròsper. Aquest moviment humà va transformar de manera decisiva el país: va impulsar el creixement econòmic, va generar nous barris i teixits urbans, i va crear espais de convivència intensa, sovint marcada per desigualtats, mancances d’infraestructures i tensions socials i culturals. Alhora, va suposar un repte per a la preservació de la llengua i la identitat catalana dins un context polític dominat pel franquisme i la repressió cultural. Set dècades després, quin balanç podem fer d’aquella integració? Quins llegats socials i culturals perduren?

Bibliografia seleccionada

Canvi climàtic, col·lapsisme, conflictes… Tot ens parla de la insostenibilitat d’un model de creixement il·limitat en què ens sentim atrapats, com en una distopia permanent. Com hem arribat fins aquí? Hi ha altres realitats possibles? Nous imaginaris positius que generen espais d’esperança col·lectiva.

La figura d’Oscar Wilde continua fascinant cent anys vint-i-cinc anys després de la seva mort. Autor d’una obra literària refinada i provocadora, Wilde va desafiar les convencions morals i estètiques del seu temps, convertint-se en un símbol de llibertat creativa i transgressió. El seu llegat, marcat per la ironia, la lucidesa i la defensa de la bellesa com a valor suprem, manté una vigència sorprenent en el context cultural actual.