El 29 de novembre de 2025 es va commemorar el 150è aniversari del discurs inaugural de Francesc López Fabra a l’Ateneu Barcelonès. President de l’Ateneu Barcelonès de 1875 a 1876.
Al llarg de la seva vida, fou geògraf, enginyer i coronel de l’exèrcit, i va dedicar molts dels seus afanys a la investigació i importació de nous avenços científics que s’anaven fent públics a les diferents Exposicions Universals, a les quals va assistir com a coordinador i cap del jurat espanyol (Viena, 1873) i com a comissari regi (Filadèlfia, 1876).
Com a president de la institució en el transcurs de 1875 a 1876, anima i divulga la producció científica i els seus avenços, en gran part des de l’Ateneu Barcelonès. D’aquest període destaca la seva aportació a la ciència amb l’ajuda expressa de l’Ateneu per la publicació i difusió de la notable obra sobre Termodinàmica, de l’enginyer i soci de l’entitat Francisco de Paula Rojas.
A més, és considerat el pare de la fototipografia i de l’heliografia a Espanya, tècniques pioneres en la reproducció de documents antics. Gràcies a aquests procediments, entre 1871 i 1873 va editar, juntament amb Juan Eugenio Hartzenbusch, la primera edició facsímil del Quixot, en quatre volums.
Gairebé 150 anys després de l’edició facsímil del Quixot, exposem aquests dos volums únics del Quixot, formats amb retalls fototipogràfics custodiats a l’Ateneu Barcelonès de forma permanent a petició seva, un gest que reflecteix el seu profund compromís amb la institució i que el dia d’avui enriqueixen les col·leccions patrimonials de la Biblioteca i Arxiu de l’Ateneu Barcelonès.
Un precedent a la biblioteca moderna: Discurs Inaugural de López Fabra a l’Ateneu Barcelonès, el 29 de novembre de 1875.
L’any 1875, Francesc López Fabra assumí la presidència de l’Ateneu Barcelonès i impulsà amb força el desenvolupament i la prosperitat de la Biblioteca. Promogué l’ampliació de les col·leccions i de les subscripcions, alhora que defensà una política oberta i tolerant en la selecció de les obres, amb la voluntat de modernitzar el servei i adaptar-lo als models europeus més avançats.
López Fabra fou, així mateix, un ferm partidari de l’accés universal a la informació. S’inspirà en les free public libraries angleses, que ja oferien serveis de préstec gratuït, sorgides arran de la Public Libraries Act de 1850 —impulsora de les biblioteques municipals— i reforçades per l’Elementary Education Act de 1870, centrada en l’alfabetització universal. Aquest moviment perseguia democratitzar la cultura i posar-la a l’abast de tota la població.
A Catalunya, l’interès per les biblioteques es consolidà a principis del segle XX, amb el debat sobre si calia una gran biblioteca erudita o una xarxa de biblioteques públiques. En pocs anys es van fer realitat ambdues iniciatives: el 1914 s’obrí la Biblioteca de Catalunya, i el 1918 la Mancomunitat posà en marxa les Biblioteques Públiques, modernes i innovadores, amb accés lliure als fons i al servei de préstec.
Les millores assolides a l’Ateneu durant la presidència de López Fabra foren notables: un increment important del fons bibliogràfic, un enriquiment qualitatiu de la col·lecció —gràcies també al bon criteri del bibliotecari Ricardo Moly de Baños—, l’edició d’un Apèndix del Catàleg amb les noves adquisicions i la recepció de donacions valuoses. Tot plegat contribuí a convertir la Biblioteca en un espai més modern, ampli i obert, reforçant decisivament el creixement i el prestigi de l’Ateneu, que va incrementar el nombre de socis i serveis.
D’aquesta manera, sota la presidència de López Fabra, la institució es va recuperar i la biblioteca va esdevenir un espai més modern, ampli i obert, fet que contribuí notablement al creixement i al prestigi de l’Ateneu.
La primera obra reproduïda amb aquesta tècnica va ser la primera edició del Quixot (1605 i 1615), dels quals només es coneixien quatre exemplars complets: dos a Espanya i dos a l’estranger. Entre 1872 i 1873 es van imprimir els volums facsímils destinats a Espanya i a altres països, als quals es van afegir més tard un tercer amb les notes de Hartzenbusch, , el 1874, i un quart amb gravats seleccionats de diverses edicions il·lustrades, el 1879.
La primera pàgina del primer capítol es va presentar a l’Ateneu Barcelonès el 12 d’abril de 1871, en un acte amb gran expectació, i es van destruir les planxes originals el 23 d’abril de 1873 per augmentar el valor de l’edició. López Fabra va voler que els facsímils es conservessin a Barcelona, com a ciutat natal i pionera de la foto-tipografia.
Aquest projecte no només va ser un homenatge a Miguel de Cervantes, sinó també un pas fonamental en la transmissió de la cultura mitjançant la fotografia i la impremta, establint un precedent en la història editorial espanyola.
Més endavant, el 1875 fou nomenat comissari regi per a l’Exposició Universal de Filadèlfia de 1876, moment en què es va desvincular de l’Ateneu Barcelonès. Acompanyat d’Eugenio Serrano de Casanova, a qui designà com a secretari seu, viatjà als Estats Units, on s’enfrontà a una opinió inicialment desfavorable envers Espanya. Gràcies a una intensa tasca informativa i diplomàtica, aconseguí revertir aquesta percepció i proporcionar atenció i difusió al pavelló espanyol. A més, dirigí l’arribada, classificació i catalogació dels materials, culminant amb l’edició del catàleg oficial a Filadèlfia.
La seva experiència i els contactes internacionals que establí en aquests certàmens contribuïren anys més tard a impulsar l’Exposició Universal de Barcelona. Delegacions estrangeres —com la nord-americana— reconegueren la seva figura després de la seva tasca a Filadèlfia, i López Fabra s’implicà personalment en rebre i atendre comitès i comissions, difondre els reglaments i les bases dels certàmens i fomentar la participació, apel·lant els governadors civils. D’aquesta manera, el seu llegat ajudà a situar Barcelona com una ciutat de referència en l’escena internacional amb l’Exposició celebrada el 1888.
El 29 de novembre de 1873, l’Ateneu Barcelonès va convocar un concurs públic obert. A aquesta crida només s’hi va presentar una única memòria, titulada “Termodinámica: su historia, sus aplicaciones y su importancia”, obra de D. Francisco de Paula Rojas y Caballero Infante.
Segons explicava l’autor, la termodinàmica és la ciència que estudia i estableix les relacions entre la calor i els efectes mecànics, que poden actuar respectivament i alternativament com a causa i efecte, i el seu estudi va representar un dels avenços científics més significatius del segle XIX.
L’any 1875, el jurat designat per la institució va decidir premiar aquesta memòria. El president de l’Ateneu, López Fabra, especialment interessat en els avenços científics del moment, va impulsar personalment la seva publicació. Gràcies al seu suport, el text va ser editat per l’Establecimiento Tipográfico de Luis Tasso i finalment publicat l’any 1876.
Agraïm la col·laboració de la bibliotecària i ateneista Carme Mayol, docent i especialista en biblioteques públiques, pionera en la promoció de la Lectura Fàcil i guardonada l’any 2018 amb la distinció Creu de Sant Jordi.
