- Las participació ha estat del 30,8% amb 870 vots emesos
- Passola guanya les eleccions amb un total de 509 vots
D’esquerra a dreta: Elisabet Cirici, Ricard Faura, Lluïsa Julià, Isona Passola, Daniel Faura i Carme Gual
Un total de 2.820 socis i sòcies de l’Ateneu Barcelonès han estat cridats a les urnes aquest dijous, 20 de març, per escollir la nova Junta Directiva que coordinarà aquesta entitat els propers quatre anys (2025-2029). Isona Passola ha estat escollida Presidenta d’aquesta històrica institució i manté la presidència amb la candidatura L’Ateneu batega.
Isona Passola ha obtingut 509 dels vots i ha quedat per davant de Jordi Casassas que n’ha obtingut 318. La participació ha estat d’un 30,8% dels 2.820 socis amb dret a vot d’aquesta entitat.
Les eleccions a la presidència de l’Ateneu Barcelonès ha comptat amb 870 vots emesos, 835 vots han estat presencials, dels quals 19 han estat nuls i 10 en blanc, i 35 han estat emesos per correu. El recompte de vots ha estat llarg i ha finalitzat a quarts d’una de la matinada. “Estem molt contents i molt agraïts als socis que han sabut valorar l’enorme feinada que hem fet per transformar una casa que estava en crisi, per sostenir-la econòmicament, per dotar-la d’excel·lència cultural, per rejovenir-la i tot allò que vam plantejar-nos quan vam entrar. Un cop fet això, que és tenir els fonaments ben posats, crec que ens toca posar en pràctica el nostre model, un model ateneístic que obeeix els reptes que té en aquests moments el país; la disminució de la parla de la llengua catalana, la migració i com això es converteix en un model que ajudi a crear vinculació amb els nous catalans i a fer de sensor social. Crec que aquesta Junta, que està formada per grans personalitats del món de la cultura i de la ciència, té la capacitat per fer-ho. Aquesta gestió no ha d’anar per res en detriment del nivell cultural que ha tingut sempre aquesta casa. És un model que, a més a més, estaria molt bé que el poguéssim fer extensible a les altres entitats de la societat civil”, ha explicat Isona Passola.
Per altra banda, Jordi Casassas ha dit que “malgrat hi ha hagut una baixa participació, el resultat em sembla força clar. Volem desitjar-li a la nova Junta, que ara repetirà, una gestió realment bona pel bé de la nostra casa.”
Les eleccions són amb un sistema de llistes obertes i els resultats han estat els següents:
Candidatura ‘L’Ateneu batega’
Isona Passola (presidenta) – 509 vots
Lluïsa Julià (vicepresidenta 1r.) – 518 vots
Ricard Faura (vicepresident 2n.) – 509 vots
Pedro Santos (secretari) – 497 vots
Carme Gual (vicesecretària) – 504 vots
Montserrat Elvira (bibliotecària) – 482 vots
Elisabet Cirici (conservadora) – 516 vots
Daniel Faura (tresorer-comptador) – 487 vots
Rosa Maria Malet (vocal 1) – 515 vots
Jordi Jiménez (vocal 2) – 504 vots
Marc Giró (vocal 3) – 519 vots
Pol Vilaverde (vocal 4) – 500 vots
Àngels Fitó (vocal 5) – 502 vots
Miquel Àngel Barrabia (vocal 6) – 502 vots
Dolors Folch (vocal 7) – 516 vots
Candidatura ‘Primer, l’Ateneu’
Jordi Casassas (president) – 318 vots
Mireia Rourera (vicepresidenta 1r.) – 300 vots
Ferran Piqué (vicepresident 2n.) – 308 vots
Maite Cura (secretària) – 320 vots
Laura Vara (vicesecretària) – 311 vots
David Castillo (bibliotecari) – 334 vots
Mireia Freixa (conservadora) – 303 vots
Oriol Amat (tresorer) – 330 vots
Ester Escudero (vocal 1) – 301 vots
Joan Maluquer (vocal 2) – 311 vots
Maria Barbara (vocal 3) – 302 vots
Lola Picó (vocal 4) – 317 vots
Isabel Pijoan (vocal 5) – 311 vots
Anna Riera (vocal 6) – 309 vots
Conrad Vilanou (vocal 7) – 296 vots
Una mica de context
La Junta Directiva anterior, sota el mandat d’Isona Passola, va iniciar el dijous 25 de març de 2021 el seu mandat i es va proclamar com a primera presidenta de la història de l’Ateneu. No hi va haver eleccions al tractar-se d’una sola candidatura.
Les darreres eleccions van ser el 2017 i la participació va ser del 42% dels socis, rècord de l’entitat. El president va ser l’historiador Jordi Casassas. Casassas va superar els altres dos contrincants, el filòsof Bernat Dedéu (339 vots) i l’arqueòleg expert en noves tecnologies Genís Roca (285 vots).
