La Sala Verdaguer va quedar plena en motiu de taula rodona que va organitzar la Secció de Llengua i Literatura per celebrar el 250è aniversari del naixement de Jane Austen, una de les autores més llegides i apreciades de la literatura anglesa.
D’esquerra a dreta: Núria Baños, Maria Rosich, Victòria Alsina i David Owen
“Jane Austen no intentava crear un món anglès; era el que ella coneixia: un món rural en què donava importància a les petites coses. Al llarg dels anys s’ha donat un valor una mica museístic a aquest element i a la seva obra”, va explicar David Owen, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona que ha estudiat la recepció i les obres de joventut de l’escriptora anglesa, a una Sala Verdaguer molt plena, aquest dimecres.
Owen va destacar les memòries que va publicar el nebot d’Austen, el 1870, fet que va fer esclatar la seva popularitat i va afirmar que l’auge va ser durant el s.XX i a finals de segle les versions cinematogràfiques van internacionalitzar la seva obra. Durant la Primera Guerra Mundial es recomanava llegir la seva obra als soldats per tal d’evadir-los del moment. “La Jane Austen enganya. Hi ha una superfície narrativa en què sembla que no passi mai res però hi ha una crítica ferotge al príncep, a la posició de les dones, a la Revolució Francesa i és molt feminista”, va dir Owen.
Malgrat el reconeixement de la crítica i els lectors arreu d’Europa, fa poc que se’n poden trobar totes les seves obres traduïdes al català. De fet, la primera traducció data de 1985, i una de les seves obres cabdals, Emma, no es trobava en català fins que no se’n va publicar la traducció d’Alba Dedeu (Adesiara, 2014). “A Catalunya la primera obra traduïda que ens arriba és Orgull i prejudici, traduïda per l’Eulàlia Presas. Creiem que se la considerava una autora de novel·les romàntiques per a dones i per això no s’havia traduït abans”, afirmà Victòria Alsina, ex professora de la Universitat Pompeu Fabra i autora del llibre Llengua i estilística en la narrativa de Jane Austen.
Alsina va exposar també els tres motius que fan que l’hora d’Austen hagi estat difícil de traduir. D’una banda és que es tracta d’una mostra de mesquinesa: hi ha molt menjar, habitacions i àpats que nosaltres desconeixem. “Les notes ajuden a entendre-ho però retrata un altre món”, destacà Victòria Alsina.
Un segon motiu és que la llengua anglesa ha canviat molt i l’autora avalua molt a la gent. I el tercer motiu és que és una escriptora molt híbrida. “Sempre has d’estar atent si allò que diu és amb ironia o no. És difícil entendre-la bé del tot i per tant traduir-la. Domina molts registres”, va dir Alsina.
Per últim, Maria Rosich, traductora d’Orgull i prejudici (Viena, 2024) i Persuasió (Viena, 2025), va explicar la part més pràctica de l’acte i va donar molt valor a les notes. “Quan començo a traduir el meu punt de partida és que el que avui es llegeix en català sembli el mateix que el que va escriure Jane Austen en el seu moment, i per això són molt importants les notes de pàgina”, va dir Rosich que va afegir que “l’altre decisió important a l’hora de traduir és la llengua; el seu significat és “avispat”. Em va costar molt traduir Persuasió perquè era una novel·la més de maduresa”.
L’acte va estar conduït per la ponent de la secció Núria Baños.
