Josep Maria Flotats va explicar, aquest dimarts, què és per ell el teatre i com ha arribat a convertir-se en un dels actors i directors escènics més destacats del teatre català contemporani.
Josep Maria Flotats i Àngels Bassas, aquest dimarts a l’Auditori Oriol Bohigas
Josep Maria Flotats va ser a l’Ateneu aquest dimarts, acompanyat de l’actriu Àngels Bassas qui va moderar l’acte, per compartir amb el públic les seves vivències escèniques. Tot i que va iniciar la seva carrera a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona a finals dels anys cinquanta, davant les dificultats per desenvolupar la seva carrera artística a la Catalunya franquista, va marxar a Estrasburg, on es va formar com a actor. Va aconseguir una beca de l’Institut Francès de Barcelona per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg. Inicialment, aquesta beca era només per a un any, però gràcies al seu rendiment acadèmic i al suport del seu director va obtenir una renovació per completar els tres anys d’estudis. Durant aquest període, va enfrontar-se a obstacles polítics. Les autoritats espanyoles van intentar limitar la durada de les beques a estudiants espanyols a l’estranger per evitar que adquirissin idees contràries al règim franquista. No obstant això, el responsable de beques de la Universitat d’Estrasburg, Monsieur Steelin, va rebutjar aquestes pressions, afirmant que no seria Franco qui li donaria ordres. Aquesta actitud va permetre a Flotats completar la seva formació a França, fet que va marcar profundament la seva trajectòria artística.
Després de completar els seus estudis a Estrasburg, va ser admès com a actor resident a la Comédie-Française de París, una de les institucions teatrals més prestigioses de França. Durant aquest període, va actuar en diverses produccions i va aprofundir en la tradició teatral francesa.
Flotats va explicar que el primer paper que li van oferir va ser el d’Edgar al Rei Lear de Shakespeare i el volia rebutjar. “No entenia les paraules. Vaig estar tres nits sense dormir i seguia sense entendre res”, va explicar. Però quan anava a dir que no, no va gosar i va acceptar interpretar-lo.”
Un dels moments més emocionants i bonics de la conferència va ser quan l’actor i director va llegir una carta que Louis Jouvet, una figura clau del teatre francès del segle XX, que Flotats va definir com “dels pocs que ha aconseguit posar blanc sobre negre el nostre ofici.” La carta, dirigida a tots els futurs estudiants de teatre, posava en valor totes les llums i ombres de l’ofici amb frases tan significatives com que “no hi ha res més fals ni res més veritable que el teatre” o que “en el teatre no s’assimila res si no és per restituir; sobre aquest fonament hi ha l’art del comediant.”
Quan va acabar de llegir, Àngels Bassas va destacar que els fulls de la carta estaven plens d’anotacions; de marques d’actor. “És el primer pas que ha de fer un actor per penetrar un text que ha de fer seu”, destacà Flotats.
Flotats també va parlar de la importància que un text els interpel·li i de la màgia de compartir-ho amb el públic. “Anem amb la barca fins arribar al port i aquest port és el públic”, va dir.
Els silencis, la concentració i l’escola també van ser temes que van sortir. “La primera vegada que em va interessar l’escola era quan vaig fer poesia i la vaig memoritzar.”
Flotats va cloure la conferència, que forma part del I Seminari sobre interpretació i procés creatiu, Paraula d’actriu – paraula d’actor del Seminari de Recerca en Interpretació i Processos de Creació del CRAE-UAB en col·laboració amb la Secció de Teatre de l’Ateneu Barcelonès, afirmant que només un 8% dels actors i actrius viuen de l’ofici i que “els actors rarament es jubilen. Desapareixen però sempre hi ha la il·lusió de tornar a actuar.”
