Dimarts passat, la sala Verdaguer de l’Ateneu va acollir una conferència dedicada a Maria Beneyto (1925–2011), amb motiu del centenari del naixement de la poeta i narradora. L’acte va servir per posar en relleu una autora fonamental de la literatura valenciana contemporània i per reivindicar-la, amb totes les lletres, al costat de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés com una de les grans veus del segle XX.
Josep Ballester, un dels seus estudiosos més destacats i profund coneixedor de la seva obra, va recordar la forta amistat que unia Beneyto amb Joan Fuster, així com el seu tarannà independent i la voluntat decidida de fer camí pel seu compte. Aquesta manera d’anar a la seva, però, la va dur a passar anys molt difícils, marcats per la precarietat, la misèria i la fam.
Ballester va remarcar l’evolució constant de la seva poesia, que va bastint una identitat femenina forta, conscient i cada vegada més definida. En rellegir-la —va apuntar— és difícil no pensar en Maria-Mercè Marçal, amb qui compartia molts punts de contacte, tot i que no es van arribar a conèixer-se. En aquest sentit, “Beneyto s’avança de llarg al feminisme nord-americà i al francés”, va destacar Ballester.
Per la seva banda, Lluïsa Julià va posar l’accent en la trajectòria literària de l’autora i en el seu llarg silenci posterior. Tal com va assenyalar, el 1952 Beneyto va publicar Altra veu, el seu primer llibre en català, que obria una trajectòria sòlida però poc reconeguda. Tot i haver guanyat el Premi Ausiàs March l’any 1976, l’autora va quedar durant dècades en una mena de no-res, del qual amb prou feines se’n parlava. Julià va destacar igualment el caràcter narratiu de la seva poesia, travessada per imatges surrealistes, incisives i d’una gran força expressiva. L’acte es va completar amb la lectura de poemes a càrrec de Núria Contreras i la projecció d’un vídeo amb fragments d’una entrevista a la poeta, que van ajudar a fer més present la seva veu i el seu món literari.
El nomenament de Maria Beneyto com a Escriptora de l’Any per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua està afavorint, finalment, la recuperació i posada en valor d’una obra imprescindible que durant massa temps havia quedat injustament arraconada.
