Hi van participar l’artista visual Lúa Coderch i el poeta Vicenç Altaió, amb presentació de Rosa Maria Malet

Amb motiu dels cinquanta anys de la creació de la Fundació Joan Miró, es va celebrar un acte dedicat a la figura rellevant de Joan Miró. La sessió, titulada Joan Miró: No faig cap distinció entre pintura i poesia, prenia com a eix central una afirmació clau de l’artista, que entenia totes les formes d’expressió —arts visuals, plàstiques i poesia— com un únic llenguatge en transformació constant.

L’acte, celebrat aquest dilluns a l’auditori Oriol Bohigas, es plantejava com un diàleg al voltant de dues línies principals: d’una banda, la relació de Miró amb els poetes, i de l’altra, la seva renovació contínua i la vigència de la seva obra vista des d’una mirada contemporània.

Hi van participar l’artista visual Lúa Coderch i el poeta Vicenç Altaió, amb presentació de Rosa Maria Malet.
Algunes de les frases destacades de la conferècia van ser aquestes:

Rosa Maria Malet

“El més important de l’artista és la llavor que escampa.”

(Recollint Miró) “L’art pot ser destruït, però allò essencial és que escampi llavors a la terra.”

Lúa Coderch

“Miró parlava constantment de poesia: pintava en trànsit poètic.”

“L’esperit poètic era l’ànima de la seva pintura.”

Vicenç Altaió

“Miró avança reculant, com un bon esperit català.”

“La poesia en Miró és com la dels pagesos: treballa la matèria i la fa esdevenir universal.”

“Miró pertany al grup d’humans que veuen el sol i la nit, el micro i el macro, en un mateix espai.”

Sobre la relació amb poetes:

Amb J.V. Foix, una relació gairebé de bessons, vinculada a un “avantguardisme pairal”.

Segons Miró, Joan Salvat-Papasseit escrivia amb el cor i el cap.

Josep Carner reconeixia en Miró un sentit únic de la universalitat.

Amb Joan Brossa mantenia una relació profunda.

Joan Miró (idees citades o evocades)

“L’obra literària i l’obra plàstica s’han de poder llegir.”

“Feia present la utopia i l’habitava.”