Dijous 19 de febrer, l’Ateneu Barcelonès va acollir un acte dedicat a la felicitat, amb la participació de Salvador Macip, Daniela Freund i Màrius Miró. Els ponents van explorar la felicitat des de perspectives diferents i el debat amb el públic va posar de relleu com aquest tema interpel·la a tothom.

L’acte dedicat a la felicitat va ser, sens dubte, un dels grans reclams de la programació del mes de febrer. La sala era plena a vessar, un indicador clar que la felicitat —o la seva absència— és un tema que interessa i preocupa.

El diàleg entre Joan Vives,  Salvador Macip, Daniela Freund i Màrius Miró va abordar la qüestió des de perspectives complementàries: la biològica, la cultural i l’existencial. Macip va recordar que la felicitat te l’has de buscar, i en els moments que la trobes és quan tens “aquesta recompensa bioquímica”, però també va advertir que “necessitem ser moderadament infeliços per poder progressar”, ja que la manca absoluta de necessitats ens aturaria com a espècie.

Daniela Freund, autora de 28 Miradas sobre la felicidad, va defensar que “la felicitat és el camí, no el destí” i que els mecanismes que activen els nostres neurotransmissors varien. En el seu cas, destacava les relacions i la gratitud de “fer el camí acompanyada”, però aquest camí és diferent a cada individu. Això sí, va explicar que, segons una enquesta que incloïa 44 cultures diferents, totes elles coincidien en associar la felicitat amb la salut o amb l’esperança, tot i que avui dia moltes vegades queda condicionada pel consumisme.

D’altra banda, Màrius Miró va distingir entre la felicitat biològica —el benestar físic i psíquic— i la felicitat cultural o existencial, vinculada al sentit de la vida i a l’autoconeixement. També va introduir el concepte de “happycràcia”, aquesta pressió contemporània que converteix la felicitat gairebé en una obligació.

El debat amb el públic —que va ocupar gairebé la meitat de l’acte— va enriquir encara més la sessió, amb reflexions sobre l’acceptació de la vida, l’autogestió dels problemes i el paper del capitalisme en la construcció dels nostres desitjos i angoixes.

Una vetllada intensa i participativa que va demostrar que parlar de felicitat és, en el fons, parlar de com volem viure.