Dimecres 19 l’auditori es va omplir per escoltar el diàleg entre el professor Nicolás Sesma i Miquel Nistal, ponent adjunt de la Secció d’Història, amb motiu dels 50 anys de la mort de Franco.

La sessió va donar eines per repensar la dictadura des d’una òptica més àmplia, menys centrada en la figura del dictador i més en les complicitats socials, administratives i polítiques que van fer possible el règim.

Una de les reflexions de Sesma va ser parlar de “dictadura franquista” i no simplement de franquisme o de Franco. Segons ell, personificar aquella etapa redueix la complexitat del procés i acaba exonerant massa gent. Va defensar que cal entendre la dictadura com un sistema, no com l’obra d’un únic individu.

A partir del seu llibre Ni una, ni grande, ni libre, Sesma va exposar aspectes clau que ajuden a revisitar aquella etapa: com les ambicions imperials de Franco i l’obsessió del règim per aprofitar el context de la II Guerra Mundial, especialment després de la caiguda de França. La idea de “feixisme asimètric”, seguint el terme de Robert Paxton i el concepte de “selectorado”, amb què Franco conformava la seva elit política a mida.

A l’acte també es va comentar fins a quin punt la monarquia borbònica té una “capacitat de supervivència impressionant”, una afirmació que arrenca rialles a la sala. Sesma remarca que normalment els països una vegada han expulsat la seva monarquia és molt difícil que torni. I, en canvi, a Espanya no. I, a més, la mateixa dinastia torna i torna de nou.

Sesma també desmunta el mite del “miracle econòmic” del franquisme. El professor va insistir que l’anomenada bonança espanyola s’explica només dins el context internacional i dels plans d’estabilització que es feien simultàniament en altres països. A més, va remarcar que la prosperitat no va arribar a tothom i va subratllar el paper decisiu del turisme i de l’emigració, que no només van dinamitzar l’economia sinó que, en el cas dels treballadors emigrats, van sostenir moltes famílies a través de les remeses enviades des de fora.