Andreu Claret, Josep M. Vallès, Andreu Mas-Colell i Carme Colomina van debatre a l’Ateneu Barcelonès sobre Donald Trump i els tirans d’avui en dia. Resistirà econòmicament? Se’l pot limitar? De quina manera afecta a tot el panorama general?

El debat sobre els populismes contemporanis va començar amb el ressò d’uns versos escrits fa més de quatre segles. L’actor Jaume Comas, soci de l’entitat, va fer una lectura vibrant d’un fragment d’Enric VI (2a part), de Shakespeare, en què el personatge Jack Cade promet un futur d’igualtat i justícia a cop de demagògia. Per què Shakespeare? —es va preguntar Comas—. “Perquè ningú com ell no ha retratat el poder i la seva ambició”

Després, Dolors Folch va donar pas a la taula rodona, plantejant la pregunta que donava sentit a la trobada: és resistible, avui, l’ascens d’un tirà? La moderació va anar a càrrec del periodista Andreu Claret, que va remarcar com “Jack Cade és una mutació antiga del populisme modern”, evocant els paral·lelismes entre aquell agitador i figures com Donald Trump.

A partir d’aquí, el debat va fluir. Andreu Mas-Colell va iniciar la conversa analitzant el moment polític dels Estats Units: “El moviment trumpista està en una fase molt calenta, però inestable. Trump és un candidat narcisista envoltat de fanàtics, i això no pot durar”. Així i tot, l’exconseller d’Economia va advertir que els fonaments econòmics i geopolítics que han fet possible el trumpisme —la rivalitat amb la Xina i la dependència de la indústria digital— continuaran actius, amb Trump o sense.

Per la seva banda, Carme Colomina va posar el focus en les ciutats com a espais de resistència. “El que hem vist en les darreres eleccions als Estats Units —a Nova York, Chicago o Washington— és que la mala gestió de l’extrema dreta pot mobilitzar les esquerres”, va apuntar. També va recordar que aquesta dinàmica es repeteix a Europa, amb exemples com Budapest o Istanbul: “Les ciutats són laboratoris democràtics i poden ser els espais més desafiadors per als governs autoritaris”.

Josep M. Vallès va aportar una perspectiva històrica, recordant que “les etapes de tirania han estat molt més llargues que les de democràcia”. Segons ell, Trump no és un accident, sinó la manifestació d’una tendència de fons: “No ens enfrontem a un incident puntual, sinó a una tendència de ‘desdemocratització’ que pot consolidar-se si no hi ha un canvi profund”.

En el tram final, Mas-Colell va apuntar que si el trumpisme ha de caure, “no serà per l’economia, sinó per les batalles culturals”. Colomina hi va afegir una reflexió inquietant: “Els joves homes són avui més escèptics amb la democràcia. Els algoritmes no són neutres; amplifiquen els missatges d’extrema dreta i erosionen la veritat”. Un diagnòstic compartit per Vallès, que va concloure que “ningú pot identificar un únic factor determinant, però tots els elements —econòmics, comunicatius i culturals— conflueixen en una mateixa direcció preocupant”.

La sessió va tancar amb una sensació d’alerta i consciència i va recordar que els tirans no sorgeixen del no-res: són fills del seu temps i de les nostres debilitats col·lectives. Resistir-los, avui com ahir, exigeix no només institucions fortes, sinó ciutadans lúcids i crítics.