Aquest dimarts, a la Sala Pompeu Fabra, va tenir lloc l’acte Viure sense llar, organitzat per la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials, una xerrada que va posar el focus en el sensellarisme com una de les formes més visibles i alhora més invisibilitzades de l’exclusió social a Barcelona i a Catalunya.

El sensellarisme no és només la manca d’un sostre, sinó el resultat d’un entramat complex de pèrdues, precarietat, problemes de salut i, sovint, l’absència de xarxa social. Tanmateix, darrere de cada persona que viu al carrer també hi ha històries de resistència, capacitat de supervivència i dignitat.

La xerrada va proposar una mirada plural sobre aquesta realitat, posant en diàleg l’experiència viscuda, l’acompanyament des de la primera línia i la resposta institucional. Bea Fernández, directora de la Fundació Arrels, va remarcar la necessitat d’abordar el sensellarisme de manera transversal, implicant els àmbits socials, sanitaris i polítics, i superant les intervencions fragmentades.

Des de l’àmbit sanitari, Carme Roca, metgessa i voluntària de Salut Sense Sostre, va subratllar que “la pobresa emmalalteix i la malaltia empobreix”, posant de manifest el cercle viciós entre exclusió social i salut.

Un dels moments més colpidors va ser el testimoni d’en Sergi, que va explicar el seu dia a dia durant els cinc anys i mig que va viure al carrer. Va compartir com aquella experiència el va portar a deixar d’estimar-se, però també com, després de dos anys amb la vida refeta, ha pogut reconstruir-se i actualment fa voluntariat a la Fundació Arrels, retornant el suport rebut.

L’acte va convidar a repensar com entenem el sensellarisme, quines responsabilitats col·lectives tenim com a societat i quins canvis són necessaris per avançar cap a una ciutat més justa, inclusiva i humana.