Els ponents de les seccions expliquen quin ha estat, per ells, el millor moment del curs que deixem enrere
D’aquí a poques setmanes encetarem un nou curs que promet cultura, pensament crític i difusió de la cultura catalana a dojo. Abans, però, volem donar un cop d’ull de forma reposada a tot el que ens ha deixat el curs 2024-2025. És impossible quedar-se amb només un momen;, és per això que hem demanat als ponents de les seccions que ens expliquin quin ha estat, per ells i elles, el millor moment del curs que ja hem deixat enrere.
L’Ariadna Romans, ponent de Feminismes, creu que el millor d’aquest curs ha estat “veure com a les nostres conferències ha vingut gent de totes les edats, de tots els gèneres i orígens, disposats a aprendre i formar-se en els feminismes”.
També en aquest sentit de comunitat, en Joan Vives, ponent de la secció de Ciències i Tecnologia apunta que “Un dels moments més especials de l’any, per mi, va ser després de la presentació d’en Neil Harbisson, quan vam fer una copa de cava a la fresca al jardí. Aquell vespre, més enllà de la inspiració de la xerrada, es va començar a formar una petita comunitat que després ha anat coincidint a les visites i conferències.” Ciències i tecnologia és una de les seccions que aquest any ha començat a oferir visites guiades gratuïtes per als socis i sòcies de l’Ateneu. Una d’aquestes és també un moment que en Joan vol recordar. “També recordo amb molt d’afecte la visita que vam fer a la Fundació Pasqual Maragall i al Museu de la Ciència. Han estat experiències molt enriquidores!”, explica.
Una secció que ja feia activitats exclusives i que aquest any les ha potenciades, és Arts Visuals. Bàrbara Astals, adjunta de la secció, creu que han tingut una acollida “excel·lent” i que “han contribuït a reforçar el caràcter obert, crític i participatiu que volem fomentar des de l’Ateneu Barcelonès”. Afegeix que “una de les propostes més celebrades ha estat el cicle Art&Vermut, que ha generat un espai de trobada informal per a conversar sobre art contemporani amb artistes i professionals del sector, combinant pensament, proximitat i bon ambient. També cal esmentar l’acte La Maleta de Tàpies, una sessió molt especial que va incloure una conversa al voltant de l’obra del gran artista i una actuació musical que va afegir una dimensió sensorial i íntima a la vetllada. Durant el curs, hem impulsat diverses sortides culturals que han permès apropar-nos a la creació artística des de diferents perspectives. Destaquem especialment les visites al MACBA i a la Fundació Joan Brossa-Centre de les Arts Lliures, espais que ens han ofert noves mirades sobre la imatge, la poesia visual i el pensament crític. Aquest curs hem posat també la mirada en la creació emergent a través del projecte Talent Ixent, que ens ha dut a conèixer de prop la pràctica d’artistes joves que ens han obert generosament les portes dels seus tallers. Entre aquestes visites, destaquem les trobades amb Anna Irina Russell i Jan Vallverdú, dues veus potents i singulars que ens han permès entendre millor els processos, les inquietuds i els llenguatges de les noves generacions.”
En Jordi Carrasco, ponent d’Ecologia explica que “aquest any hem gaudit de moments molt especials, entre ells ens va impactar especialment la valenta denúncia que va fer en Santiago Vilanova dels “conspiradors climàtics” i les reflexions sobre ecologia humana que en Jaume Terradas va compartir amb nosaltres, plenes de saviesa, rigor científic i sentit comú”.
Això és perquè aquest any hem tingut xerrades molt singulars, amb personalitats de primer nivell del nostre país. Ha estat el cas dels dos primers convidats del I Seminari sobre interpretació i procés creatiu. Coordinat per l’actriu i escriptora Àngels Bassas i organitzat per l’Ateneu en col·laboració amb el CRAE-UAB, el Departament de Filologia Catalana de la mateixa universitat i el seu màster i doctorat en Estudis Teatrals. Com explica l’Andrea Pereira, ponent de la secció de teatre, “aquestes aliances ens han permès crear un espai de trobada i reflexió per a professionals i estudiants de l’àmbit teatral, un punt de partida que vol obrir una nova porta a la comprensió de la interpretació i el procés creatiu. Els convidats de les dues primeres sessions van ser en Josep Maria Pou i en Josep Maria Flotats, dos grans noms del teatre català que van emocionar el públic de l’Ateneu”.
Continuant amb la vocació de l’Ateneu d’estendre el coneixement, Joan Solé, ponent de la secció d’Història, destaca tres moments del curs. En primer lloc, l’acte de projecció de documental de “Fem memòria. Una transició en construcció”. En aquest acte va haver-hi una taula rodona amb cinc dels onze entrevistats. En el Memorial Ateneu 2024 hi participaren 328 socis i sòcies, més de 80 testimonis, 11 socis i sòcies de tres generacions foren entrevistades, 8 dones i 3 homes. També vol destacar el diàleg sobre Les dretes catalanes a la immediata postguerra entre l’historiador Francesc Vilanova Vila-Abadal i l’ateneista Miquel Nistal, “que fou molt esclaridor i manté el seu interès més enllà de l’Ateneu; actualment, té més de 1.700 visualitzacions al YouTube de l’Ateneu”. En últim lloc, també destaca “La festa de cloenda amb una copa de cava al Jardí de l’Ateneu amb l’alumnat del tercer curs Aula Ateneu Les claus del món contemporani 1848-1945 amb la participació del centenar d’inscrits, del director Jordi Casassas i del professor Joan Villaroya”.
La Mireia Arguijo, ponent de la secció de Literatura, també destaca tres moments del curs. El primer és el col·loqui Ploma i poder. Articulisme i política a Catalunya, organitzat conjuntament amb la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials. Aquest acte “va reunir algunes de les veus més destacades del país —Bernat Dedéu, Laia Mauri, Neus Tomàs i Pep Antoni Roig— per analitzar el paper de l’articulisme en la vida política i cultural. Es va posar damunt la taula la responsabilitat de l’opinió publicada, la influència dels mitjans de comunicació, la precarietat de l’ofici i la relació entre escriptura i poder, entre d’altres”. La Mireia també vol destacar l’acte El boom de Jane Austen, celebrat amb motiu del 250è aniversari del naixement de l’autora. Tal com explica, amb David Owen, Victòria Alsina i Maria Rosich, es van abordar les traduccions al català, l’estil literari i el paper del cinema en la seva projecció icònica. L’acte va reivindicar Austen com una autora central de la literatura universal, més enllà de les etiquetes de “romàntica” o “femenina”. Finalment, vol destacar el recital “De l’enyor de demà al sol de bon matí”, dins el Festival Juliol a la Fresca. “Amb les interpretacions d’Arturo Gaya i Lia Sampai, i l’acompanyament de Maria Rosa Pons Tena (violoncel) i Sergi Trenzano (guitarra), el públic va viure una vetllada d’emoció i bellesa que va connectar generacions a través de la paraula i la música”, explica la Mireia, qui creu que “el més valuós del curs ha estat la feina rigorosa i constant de l’equip de la Secció, que ha fet possible aquesta programació amb compromís i dedicació”.
La Berta Galofré, ponent de la Secció de Filosofia, explica que “hem continuat amb el propòsit d’aprofundir en els pensadors que han marcat l’evolució de la història de la filosofia, així com de tractar qüestions d’actualitat críticament. En aquest sentit, destaquem el cicle de conferències organitzat en col·laboració amb la Biennal de Pensament i el Goethe-Institut, amb motiu del tricentenari del naixement d’Immanuel Kant, que va comptar amb la participació de grans especialistes d’arreu del món. També volem subratllar la bona acollida de l’acte dedicat a la nova traducció de Mínima Moralia de Theodor W. Adorno. Igualment, cal remarcar el pas per la nostra secció de destacats filòsofs internacionals, com el catedràtic de la Universitat d’Oxford Timothy Williamson. Finalment, hem volgut qüestionar nocions centrals de la filosofia, com la idea de postmodernitat per tal d’analitzar-ne la vigència i l’ús en el món actual. Per acabar, celebrem els diversos actes realitzats en col·laboració amb altres seccions, que han permès enfortir complicitats i crear espais de reflexió amb una mirada més transversal”.
En Nil Ruiz, ponent de la Secció de Cinema, comenta que han continuat amb el mateix propòsit que l’any anterior: “portar les grans pel·lícules i aprofundir en els directors que han marcat la història del cinema, sense oblidar els directors del nostre país”. Cal destacar que les projeccions han anat acompanyades de col·loquis posteriors, conduïts per experts en la matèria. La secció també vol destacar tres actes que s’han dut a terme durant aquest curs, “l’acte dedicat a Pere Portabella, que va servir per retre homenatge al prolífic director, guionista i productor català; l’acte sobre Yasujirō Ozu, que va tenir una gran acollida i va comptar amb un col·loqui posterior a càrrec de la doctora en comunicació audiovisual Glòria Salvadó; i l’acte sobre la relació cinematogràfica entre Buñuel i Dalí, amb la participació del director del Centre Buñuel”.
