L’assagista i crítica literària Neus Penalba parla a l’Ateneu Barcelonès sobre ‘La mort i la primavera’, l’obra de Mercè Rodoreda que ha quedat fora del cànon per “estranya i inacabada”

Mercè Rodoreda és l’escriptora catalana més internacional i amb més influència entre les generacions actuals i des de diferents angles. D’entre totes les obres n’hi ha una, La mort i la primavera que encara desperta moltes incògnites: és la novel·la inacabada i la més estranya de tota la seva producció… o no?

Neus Penalba, assagista, crítica literària, professora i comissària de l’exposició Rodoreda, un bosc, al CCCB va venir a l’Ateneu per parlar d’aquesta obra, objecte de la seva tesi doctoral i que va resultar al llibre ‘Fam als ulls, ciment a la boca’.

El seu punt de partida és clar: “La mort i la primavera no és una coda estranya, sinó que és el centre del seu projecte creador”. Aquesta obra va ser escrita just després de La plaça del diamant i abans d’ El Carrer de les Camèlies, per tant, no és una obra que no es publiqués per culpa de la seva mort. De fet, s’observa en cartes que Rodoreda tenia la intenció de publicar-la i li tenia molta confiança. “L’obra La mort i la primavera és cabdal a l’obra de Rodoreda i no havia parlat mai així de la mort”, comenta Penalba, qui a més explica que aquesta no és una ‘altra Rodoreda’, en la gran majoria de novel·les hi ha mort, incest, suïcidi i violència. “S’ha de saber trobar mort i primavera en totes les obres de Rodoreda”, comentà la comissària de ‘Rodoreda, un bosc’. En aquest sentit, a través d’una dissecció de les novel·les de Rodoreda veiem traces de La mort i la primavera en totes les altres. 

Un dels grans problemes de l’obra és que no sabem quina és la darrera versió i, per tant, es fa més complicat d’interpretar. Segons Penalba, la versió que hi ha publicada és la que té més sentit que sigui la final, tot i que encara li quedaria un llarg procés de revisió i correcció per part de Rodoreda. 

Amb això, Penalba defensa que “mai s’ha escrit un català tan bell com el de Rodoreda”. En aquest sentit, apunta que la imatge que es té de Rodoreda, una imatge de “iaia-nena” o fins i tot cursi s’allunya molt del que realment era.