Edificis clau de l’arquitectura occidental (2)

Desapareix la idea d’un edifici imprescindible com aquell que encarnen les virtuts col·lectives d’un poble. Es l’aparició de l’arquitecte al temps que anomenem Renaixement qui amb les seves noves eines mentals capgira el que fins ara havíem dit.

A canvi, edificis amb menys exigències representatives comunes es proposen justament com el contrari: obrint camins experimentals que després ho canviaran tot. D’allò col·lectiu a allò individual. Per això, també seran imprescindibles. L’arribada de la revolució industrial introdueix un altre paradigma monumental.

A càrrec del Catedràtic d’Història de l’Arquitectura, Josep M. Rovira. Amb el suport d’Elisabet Cirici i Mateu Barba.

Calendari del Curs

Dimecres 29 d’octubre – SANT PERE DEL VATICÀ (330 -1648). De Constantí a Bernini. (Josep M. Rovira)

Des de de Constantí fins el segle XVII, sant Pere del Vaticà va ser un projecte inacabable per on van desfilar els millors arquitectes de la cultura occidental. Bramante, Rafael, Peruzzi, Sangallo, Michelangelo etc. I inacabat va restar: mai no es va construir el tercer braç de la plaça dissenyada per Bernini. Un final eloqüent.

Dimecres 5 de novembre – VIL·LA ROTONDA (1566). Andrea Palladio. (Mateu Barba)

La vil·la Rotonda a Vicenza. La ciutat que ha preservat més edificis renaixentistes d’Europa gràcies a l’impuls i l’energia d’un arquitecte incansable: Andrea Palladio. Palladio, amb el Veronese i el Vènet, darrers testimonis d’un període que acaba. Però amb una obra i uns llibres que projectaran vers el futur l’arquitectura clàssica més enllà del barroc que està ja trucant a la porta.

Dimecres 12 de novembre – SAN CARLINO ALLE QUATTRO FONTANE (1634). Francesco Borromini. Roma. (Josep M. Rovira)

El temps de al Contrareforma va dictaminar com havien de ser les esglésies catòliques. Això anava contra els principis renaixentistes de la individualitat creativa que Albert i Michelangelo van predicar. Borromini va estar contra aquest adotzenament i va construir propostes alternatives. Li va sortir molt car.

Dimecres 19 de novembre – SANT’ANDREA AL QUIRINALE (1658). Gian Lorenzo Bernini. Roma. (Josep M. Rovira)

En el mateix temps contrareformista, les propostes de Bernini buscaven camins més discrets però no per això menys contundents. Va ser capaç de reflexionar sobre el que estava passant i va aconseguir reprendre l’arquitectura des de quan va ser abandonada i va aconseguir que les opcions critiques tornessin a lloc. Ras i curt: va fer net i va obrir camins.

Dimecres 26 de novembre – CRYSTAL PALACE (1851). Joseph Paxton. Londres (Josep M. Rovira)

La revolució industrial i els forts canvis de mentalitat a Europa, des de l’encimbellament de la Il·lustració i l’aparició del món de les fabriques i el consum, van exigir una nova arquitectura. Les exposicions universals van ser la metàfora de tanta novetat: el ferro i el vidre auguraven nous i radicals temps.

Durada i horari del curs

Curs setmanal de 5 sessions, els dimecres de 19 a 20.30 h, a la sala Montserrat Roig

Preu del curs

Alumnat soci de l’Ateneu: 65 € / Menors de 30 anys (socis): 20 €
Alumnat no soci: 120 € / Menors de 30 anys (no socis): 40 €

Inscripció i pagament

La inscripció i el pagament es farà presencialment a l’oficina d’atenció al soci de la planta baixa de l’Ateneu a partir del 24 de juliol, o bé, en línia mitjançant aquest formulari.

Si no hi ha un mínim d’alumnes garantit s’avisarà amb antelació de la cancel·lació del curs i es retornaran els diners.