Aquest és el meu refugi: un lloc cèntric que desprèn una tranquil·litat plena, una cosa molt difícil de trobar actualment.

És el paradís. Com deia ahir @FerranPalau, un oasi barceloní al cor del turistitzat barri #Gòtic. Soc molt afortunat de ser soci de l’@AteneuBCN.

Quan vaig arribar a Barcelona, el 1969, vaig tenir la sort de trobar l’Ateneu Barcelonès, que tenia una biblioteca que no tancava mai i jo hi podia estudiar. No sabia que aquell centre era la crema de la cultura catalana. Hi vaig conèixer tothom, des de Josep Pla fins a Vázquez Montalbán, passant per Solé i Barberà, Heribert Barrera… Quan sentia alguns d’ells parlar del Pròxim Orient, m’adonava que no tenien ni idea d’on s’ubicava Palestina. Llavors, amb el meu castellà trencat, els ho intentava explicar. I, a poc a poc, els vaig obrir una mica la ment a un relat diferent.

Per mi la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès és un lloc de treball i de consulta. Té un fons bibliogràfic espectacular i, a més, la premsa del dia de Catalunya, Madrid i diaris de França, Anglaterra, els EUA, Alemanya…

A la sala Nevera de l’Ateneu] hi he escrit un concert per a violí (aquell any no tenia prou espai a casa per esparcir fulls dinA3 sobre una taula…).

Després de tants anys, la Biblioteca encara és el meu espai de treball i gaudi.

És important que el creixement de Barcelona no comporti la pèrdua d’espais de reflexió i cultura per als joves […[ L’Ateneu Barcelonès també pretén crear aquest espai de reflexió, encara que no sigui de lliure accés. La nostra  formació no s’acaba quan sortim de la universitat.

Sens dubte el meu racó preferit de Barcelona. Un espai per a la reflexió i la cultura. Un punt de trobada amb ments inquietes i interessants però també per connectar amb un mateix.

La Biblioteca de l’Ateneu és un espai acollidor on convergeixen el passat i el present, perquè no ha renunciat ni a la memòria ni a la funcionalitat. Per aquest motiu, és un exemple de com tenir cura del patrimoni sense museïtzar-lo.

L’Ateneu, una entitat nostrada que amb la seva continuada contribució a la cultura ens uneix i reforça cada dia més la nostra identitat de país.

El primer café del día me lo sirven en el jardín del Ateneu Barcelonès. Lo suelo acompañar con media hora de escritos a pluma y con una lectura profunda de alguno de mis libros. Es un momento sublime y reflexivo acompañado por las gentes que pisan la casa diariamente.