Conegueu-lo més

El 13 de desembre de 1926 moria a Barcelona, després d’una operació quirúrgica errònia, l’escriptor, filòsof i economista Joan Crexells i Vallhonrat. Assistent assidu de la Penya de l’Ateneu, reunida al voltant de Joaquim Borralleras, els seus amics van quedar desolats. Un any després, tal com va explicar Josep Pla a La Publicitat, enmig d’una conversa sobre el prestigiós premi Goncourt, va sortir la idea de crear un guardó que premiés la millor novel·la en català, tant publicada com inèdita. El nom de Crexells va sorgir de seguida com un homenatge a l’amic prematurament desaparegut.

Joan Crexells (1896-1926) va estudiar Comerç, Filosofia i Dret als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona. Un cop acabada la llicenciatura es va traslladar a diverses universitats de França, Alemanya, Anglaterra i Polònia, per tal d’ampliar els estudis. Va ser deixeble d’Eugeni d’Ors a Barcelona i de Rudolf Stammier a Berlín, i va ser amic de Carles Riba i de Josep Maria de Sagarra, entre d’altres personatges rellevants de la cultura catalana.

L’octubre de 2004 els seus hereus van cedir els fons documentals i bibliogràfics de Crexells a l’Ateneu Barcelonès a canvi de garantir-ne la catalogació, la conservació i la seva difusió.

El llegat està compost de gairebé 400 llibres d’un interès bibliogràfic remarcable perquè es tracta de primeres edicions d’obres filosòfiques i pedagògiques alemanyes, angleses, franceses, catalanes i de tot Europa. Hi ha, entre d’altres, obres de Whitehill, Bertrand Russell o Chesterton. El fons conté, també, premsa de l’època, material fotogràfic del filòsof, documentació personal, expedients acadèmics, correspondència i manuscrits personals.