El Parc d‘habitatge protegit a Catalunya es del 2% , i la mitjana europea supera el 9% , i que en moltes ciutats és molt més gran. Tenim l’exemple de Viena que prop del 50% dels habitatges estan gestionats per l’ajuntament, el que permet que els habitatges tinguin un lloguer adient.
Als darrers anys la dotació dels pressupostos de la Generalitat i dels Ajuntaments en polítiques d’habitatge ha estat molt inferior a la necessària, el que ens portat a la situació d’emergència en la que ens trobem actualment. Per tant, per a molts ciutadans i per la majoria de joves, és molt difícil accedir a un habitatge. I s’han de realitzar accions per intentar fer que el dret a l‘habitatge comenci a ser una realitat. S’ha d’augmentar l’estoc d’habitatge, sobretot d’habitatge públic i de lloguer assequible, s’ha d’impulsar polítiques que facilitin l ‘accés a l‘habitatge, enfortint els serveis socials que hi estan relacionats, cal aprofundir en la col·laboració amb agents privats i en la captació d’habitatge del parc privat cap al públic per poder incrementar l’habitatge protegit. Són moltes més les actuacions que s’han de fer, Lídia Guillem i Joan Ramon Riera ens en explicaran algunes propostes. Esperem que entre tots puguem aportar idees que ens ajudin a avançar. |
L’acte “Dret a l’habitatge, salut i sostenibilitat” s’emmarca en el Cicle sobre l’Habitatge que l’Ateneu Barcelonès va impulsar com a eix programàtic durant el mes de novembre.