Catalunya necessitarà ambiciosos projectes de parcs solars i eòlics si vol substituir els prop de 3.000 MW que subministren actualment les centrals nuclears d’Ascó i Vandellós, pròximes al seu tancament. El full de ruta per a la descarbonització acordat pel Govern de Pedro Sánchez comporta una aposta decidida per les energies renovables que entra en col·lisió amb les demandes dels moviments pronuclears que reclamen allargar el període de vida d’aquestes centrals fins a vuitanta anys.
Es pot ser ecologista i defensar l’ús de les nuclears com a principal opció energètica per combatre el canvi climàtic? Després que l’última Conferència per al Clima (COP29) a Bakú consagrés aquesta opció com a “tecnologia neta i d’emissions zero”, posant-la al mateix nivell que les renovables, un encès debat s’ha revifat a banda i banda de l’ecologisme. Un debat viciat en el seu orígen perquè obvia la gènesi dels greus desequilibris planetaris: l’inqüestionable mantra del creixement econòmic il·limitat.
