Durant les darreres dècades, la recepció de la seva obra ha anat en augment i ha inspirat pensadors de camps molt diversos. Autors com Mark Fisher, Eduardo Viveiros de Castro, Rosi Braidotti, Paul B. Preciado o Frédéric Lordon, entre d’altres, han fet palesa la vigència d’una filosofia que continua sent un instrument privilegiat per llegir el nostre temps: des de la crisi ecològica fins a les noves formes de subjectivitat i de lluita, passant per la psicoanàlisi o la crítica a les subjectivitats reaccionàries emergents.

En aquest context, l’Ateneu Barcelonès acull la conferència central de les Jornades, que plantejarà qüestions fonamentals al voltant del pensament deleuzià i guattarià:

Faut-il penser que le désir ne manque de rien ? Ou au contraire que le manque est sa cause même ? Un corps sans organe est-il la forme de puissance la plus haute ? Ou bien l’approche de la mort ? Que nous dit le personnage conceptuel du « schizo » ? Est-il un héros, un exemplar (Spinoza) selon lequel orienter tous nos efforts éthiques ? N’y a-t-il de choix qu’entre la déliaison-défixation et l’enfermement névrotique dans les carcans de l’ordre symbolique ? Une proposition spinoziste en psychanalyse tente de répondre à ces questions.

La conferència es farà en francès i comptarà amb traducció simultània.

Col·laboren: Institut Francès, Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (Projecte de Recerca Pensamiento Contemporáneo Posfundacional-II: Análisis teórico-crítico de la ontología de la institución y sus fundamentos contingentes) i Aula Deleuze.

Amb la participació de Fréderic Lordon, economista i sociòleg (CNRS) i Sandra Lucbert, escriptora (ENS).