Pensar la relació entre crisi ecològica i Capital avui

La crisi ecològica no és només una crisi de recursos, és una crisi de la nostra forma de vida: dels seus hàbits, de les seves estructures econòmiques i de la seva relació amb els límits físics del planeta. El concepte marxià de de fractura metabòlica descriu una desconnexió radical entre els cicles naturals i els cicles de producció capitalista: aquesta fractura és econòmica, i per tant també política i filosòfica.

Des de Marx fins als debats contemporanis sobre ecologia política i crisi ecosocial, diferents tradicions de pensament han intentat comprendre la relació acumulació, treball i natura. La teoria crítica, l’ecofeminisme i el decreixement són algunes de les tradicions que han aportat perspectives pròpies a aquesta reflexió, mentre que en les darreres dècades també s’ha produït una renovació i una notable expansió del marxisme ecològic.

Al llarg d’aquest debat, acompanyats per Javier Llanos de La Guardia, Tatiana Llaguno i Emilio Santiago Muíño ens preguntarem com hem d’entendre el vincle entre capitalisme i natura? Quines eines pot aportar el marxisme per pensar la crisi ecològica? I, sobretot, com es tradueix aquesta comprensió en formes concretes de transformació política i social?

A més, abordarem diferents tradicions filosòfiques, des de Hegel fins a Gramsci, que ens permeten pensar la crisi més enllà de les lectures purament catastrofistes.