Un segle de crítica teatral a Catalunya
I Seminari de crítica teatral.
Des que Josep Maria de Sagarra va publicar la seva primera ressenya teatral el 1922, en el format llençol del diari La Publicitat, fins a la última crònica de Joan de Sagarra el 2021, penjada al web de La Vanguardia, han transcorregut cent anys de periodisme cultural a Catalunya. Cent anys que excedeixen un sol cognom, però que passen inevitablement per aquest cognom. Cent anys de diàleg entre crítics i dramaturgs, entre pares i fills, entre vida pública i vida privada de la societat i la cultura catalanes. Amb la mort de Joan de Sagarra el 9 de maig de 2025, es tancava una etapa clau d’aquest llarg diàleg. L’etapa de la vella premsa en paper que participava dels grans debats socials a través d’una crítica tant estètica com política. La crítica dels periodistes i pensadors que, d’Alexander Woollcott al New Yorker fins a Roland Barthes a Théâtre Populaire, disseccionaven la vida cultural d’un país amb erudició i ironia. Una etapa centenària que, el passat mes de maig, va perdre un dels seus grans referents a Catalunya.
En el primer aniversari de la mort de Joan de Sagarra, volem recordar al cronista cultural de Barcelona, però també fer balanç de l’últim segle de crítica teatral al nostre país. I ho farem mitjançant les ressenyes que porten el seu cognom. Una tasca més urgent que nostàlgica, ja que cap dels reculls dels seus textos periodístics (Las rumbas de Joan de Sagarra, 1971; La horma de mi sombrero, 1997) ha inclòs fins a la data les seves cobertures d’espectacles teatrals. Si Sagarra pare era, en paraules de Xavier Fàbregas, “un crític oblidat” per la posteritat (però afortunadament editat després del franquisme), Sagarra fill és perfectament recordat pels seus lectors, però no compta encara amb la retrospectiva editorial que el recordi com a autor de crítica teatral, el gènere que el va donar a conèixer al gran públic i que ens permet traçar, de Sagarra a Sagarra, un segle de periodisme teatral a Catalunya.
Amb Juan Carlos Olivares, Pablo Ley, Adriana Nicolau, Gabriel Sevilla i Francesc Foguet Boreu.
