En el camp de les ciències humanes i socials, la diferència sexual sovint és tractada de dues maneres oposades:  o bé és esborrada i li és negat tot sentit o bé és fixada a la lògica binària i li és imposat un sentit ple. En un i altre cas, la diferència sexual és reduïda a una operació identitària, en virtut de la qual o bé no diu (ni li és permès dir) res del món, o bé, al contrari, ho diu tot de forma absoluta.

Aquesta reducció desactiva el seu potencial crític i la diferència sexual és instrumentalitzada i esdevé un mer dispositiu de poder al servei de la reproducció de cossos i de subjectes normatius. Tanmateix, una altra història de la diferència sexual és possible, a partir de la qual aquest potencial es fa palès i efectiu. Per fer-ho, cal explorar una nova tòpica: la de la sexualitat femenina.

Amb Begonya Saez Tajafuerce, doctora en Filosofia (1997) i professora agregada en el Departament de Filosofia de la UAB.