Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889-1976) és un cas singular en el panorama poètic català. Incorporada al cànon ben aviat –des de la publicació del primer llibre–, el seu és un dels pocs noms poètics femenins de l’època que ha arribat a nosaltres aureolat de cert prestigi. Però les particulars circumstàncies familiars que va viure, juntament amb un procés de selecció esbiaixat i tendenciós del seu repertori líric, han fet que s’hagi llegit de manera reduccionista com la poeta de la celebració aquiescent del paper de dona, esposa i mare assignat a la figura femenina noucentista.

Com a activitat complementària del Fòrum Internacional de Traductors de Literatura Catalana organitzat per l’Institut Ramon Llull, l’Ateneu Barcelonès acollirà la conversa entre Tiago Alves Costa i Marcello Belloti, traductors de l’obra poètica d’Arderiu al portuguès i l’italià, respectivament. Moderats per la poeta, acadèmica i també traductora Noèlia Díaz Vicedo, discutiran sobre les dificultats i les facilitats de la traducció d’una obra que, sota una aparença senzilla, amaga moltes capes de lectura i de significat.