Cicle: Polítiques del riure: del confort a la subversió (anada i tornada)
A través del riure podem pensar i modificar la societat, la política i la cultura. Lluny de ser només entreteniment, l’humor qüestiona normes, desafia autoritats i obre espais de llibertat, alhora que perpetua estereotips, ratifica als conservadors i funciona com una amenaça. Aquestes jornades volen explorar el fenomen des de diferents perspectives teòriques i pràctiques, posant en diàleg filosofia, religió i feminisme.
Qui no ha escoltat alguna vegada “dona, era una broma”? Què ocorre realment quan es diu això? Lluny de ser un simple aclariment, aquesta frase pot funcionar com una manera de desactivar la crítica i desplaçar el problema cap a qui reacciona.
Així apareix la figura de la “feminista aixafaguitarres”, descrita per Sara Ahmed, com algú que “exagera” o “no sap encaixar l’humor”, en definitiva, com qui arruïna la broma. Per a entendre el joc lingüístic que aquesta frase convoca, ens recolzarem en la teoria del filòsof John L. Austin per a preguntar-nos com podem desfer coses amb paraules. En aquest sentit, la frase “era una broma” apareix com un intent d’esborrar el que s’ha dit. Però llavors cal preguntar-se per què és necessari esborrar-ho? Pensar la broma ens portarà a detenir-nos just aquí on “entre broma y broma, la verdad se asoma”.
Amb Saleta de Salvador Agra, professor de Filosofia a l’Universidad Complutense de Madrid
Amb la col·laboració de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya a través de la línia d’ajuts RELIG 25-26
Acte en català i castellà
