Aquest 2026 fa 120 anys del trasllat de l’Ateneu Barcelonès des de la seva antiga seu, la Casa Vella, situada al primer pis del Teatre Principal de la Rambla, fins a la Casa Parellada, o Palau Savassona al carrer de la Canuda. Des d’aleshores, aquest edifici ha estat la seu ininterrompuda de l’Ateneu, un espai central per a la vida cultural barcelonina.
També fa 120 anys que un jove, Josep Maria Jujol i Gibert, obtenia el títol d’arquitecte, al mateix temps que estava executant i culminava les obres de reforma del Palau Savassona. Encara que nominalment l’encàrrec recau en Josep Font i Gumà, arquitecte, membre de la junta i amic del president Lluís Domènech i Montaner, tots els dibuixos de l’obra i del procés porten la signatura de Josep Maria Jujol.
La reforma de Jujol i Font va transformar el que fins llavors era una residència particular en un edifici preparat per esdevenir un referent del teixit cultural del país. L’empremta Jujol és encara ben viva i present en l’edifici i el seu llegat és un dels tresors arquitectònics de la casa: l’escala i l’ascensor, la sala de converses o la magnífica biblioteca en són exemples.
Alguns documents poc coneguts i de gran interès, provinents de l’Arxiu Històric de l’Ateneu Barcelonès, ens ajuden a il·lustrar i a celebrar aquests aniversaris.
Mateu Barba, arquitecte.
Tot seguit us presentem la versió virtual de l’exposició “Casa nova: 120 anys de l’Ateneu Barcelonès al carrer Canuda” inaugurada el 23 d’abril de 2026 amb documents de l’Arxiu Històric de l’Ateneu Barcelonès i visitable a l’entrada de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.
Està dedicada a la compra i la remodelació arquitectònica del Palau Savassona (1776), seu de l’Ateneu Barcelonès des de 1906.
L’exposició té com a objectiu apropar la riquesa patrimonial d’aquesta associació més que centenària tant al públic usuari de la Biblioteca de l’Ateneu com a la resta de socis i usuaris de les activitats públiques que la institució celebra diàriament. La mostra també ret homenatge a Josep Maria Jujol (1879-1949), un jove arquitecte i deixeble de Gaudí que hi va deixar la seva empremta, la qual encara perdura. Això es demostra a través de documents històrics, publicacions, fotografies i material gràfic de l’Arxiu Històric de l’Ateneu (alguns inèdits).
El recorregut permetrà descobrir la modernització de serveis i espais sota la direcció d’arquitectes modernistes, que van apostar pel confort, la bellesa i la funcionalitat amb materials nobles, per al gaudi dels socis que representaven una gran part de la societat intel·lectual i culta de la Barcelona de principis del segle XX. S’ha decidit titular l’exposició “Casa nova” perquè el secretari de la Junta de l’Ateneu del 1906 va llegir públicament, en la Sessió Inaugural del curs acadèmic 1907-1908, la ressenya o memòria anual de l’entitat, on destacava l’apartat “Casa nova”, detallant els espais i nous serveis amb motiu de la compra de l’edifici.
A finals del s. XIX, l’edifici que allotjava l’Ateneu —el Teatre Principal, situat a la Rambla de Barcelona— no reunia les condicions necessàries per als socis: la biblioteca, la sala de càtedres i les sales de conversa presentaven un deteriorament creixent i el lloguer era desproporcionat. Es va veure la necessitat d’un canvi de local per continuar les activitats i per acollir un augment significatiu de socis. El 1902 es decideix comprar una casa gran al centre de Barcelona i el 1905 s’adquireix finalment el Palau Savassona.
L’exposició pretén contribuir a la difusió d’aquest bell espai arquitectònic, declarat bé cultural d’interès nacional, i posar en valor la seva remodelació el 1905 a càrrec dels arquitectes Font i Gumà i del seu jove ajudant, Josep Maria Jujol.
El recorregut s’articula en quatre àmbits temàtics:
Antiga seu: El primer pis del Teatre Principal de la Rambla. Contextualitza el canvi i la necessitat d’adquirir un immoble propi a finals del XIX.
El Palau Savassona: Un edifici del s. XVIII al centre de Barcelona. Inclou documents de compravenda del període 1775-1782 que permeten conèixer l’inventari de les cases originals i com es vivia a l’època.
Plànols dels arquitectes del 1906 i dibuixos de l’ascensor: Aproximació a l’arquitectura de principis del s. XX amb plànols manuscrits i dibuixos inèdits de l’ascensor patrimonial, un dels primers de Barcelona.
El Palau reformat el 1906: Postals del 1915 amb fotografies dels nous espais: biblioteca, jardí, salons de conversa, sala de billar, gimnàs i esgrima.
De la Rambla al carrer Canuda
A finals del s. XIX l’Ateneu Barcelonès es veia amb la necessitat de canviar de local. Estava situat a la Rambla, a l’edifici del Teatre Principal, instal·lant-se al Palau Savassona al carrer de la Canuda, l’any 1905.
Segons consta en la Ressenya llegida pel secretari de la Junta directiva general de l’Ateneu Barcelonès, destaca el canvi de local de l’Ateneu Barcelonès instal·lant-se en l’edifici que avui ens allotja al carrer de la Canuda.
Les obres de reforma del Palau van ser encarregades al soci i arquitecte Josep Font i Gumà, a qui se li va fer saber de forma expressa que adeqüés els espais als serveis intel·lectuals d’aquesta entitat, com la Biblioteca, els salons de lectura, el saló d’actes, a més també que apostés per altres comoditats i serveis propis del món anglosaxó que l’Ateneu Barcelonès havia d’adoptar per ser una entitat moderna i similar a la resta d’entitats europees, amb la incorporació d’un ascensor, una sala d’esgrima, sala de dutxes, salons de cafè, un restaurant i una perruqueria que ocupaven la planta baixa i el principal.
La Biblioteca, el saló d’actes i sales de converses ocupen el primer pis. El segon pis, es divideix en una gran sala de Biblioteca per a guardar col·leccions de revistes i diaris, i amb les sales de joc i billar, la sala de projeccions i altres dependències per a les càtedres. Per últim, queden les golfes, destinades a vestidors i dependències del personal, a més d’acollir un dipòsit o magatzem per a diferents usos.
Per posar-vos en context dels orígens i construcció de l’edifici actual que allotja l’Ateneu, us mostrem els primers documents, Establiments, que fan possible la construcció del Palau al carrer de la Canuda, per part del baró de Savassona, amb la compra de cases, que després seran enderrocades per aixecar el Palau.
Establiments acordats i signats el 1776, per una part, per la mare prior del Convent de les Carmelites (que ocupava l’actual plaça Vila de Madrid) i per l’altra, Anton Ferrer Brossa i Llupià, baró de Savassona, per a la compra d’unes cases situades al carrer de la Canuda i al carrer d’en Bot, propietat de les monges del Convent.
Amb la compra de les cases el 1776, el baró farà possible la construcció de l’edifici del Palau Savassona el 1782 i encarregarà a Francesc Pla, “El Vigatà”, pintor de palaus de Barcelona de finals del XVIII, la pintura al tremp dels sostres de la planta noble del Palau, amb motius mitològics. El 1782, any de la mort del baró, l’edifici ja era parcialment habitable.
L’Establiment i compravenda de cases al segle XVIII a Catalunya va ser un mecanisme jurídic clau, sovint basat en el dret emfitèutic, on se cedia el domini útil d’una finca a canvi d’un cens anual. Aquest sistema va permetre la renovació urbana i la creació de noves propietats. Les transaccions incloïen sovint la compra de solars per a edificar, impulsades per la burgesia.
Propietaris del Palau, per ordre d’antiguitat:
Anton Ferrer Brossa i Llupià, baró de Savassona.
Josep Francesc Ferrer de Llupià, baró de Savassona.
Els germans Josep i Leodegari Serra.
Pilar Moragas i Quintana
Julio de Parellada i Moragas, marquès de Parellada.
Ateneu Barcelonès (1905 -).
Mostrem una aproximació a l’arquitectura de principis del segle XX a partir dels plànols manuscrits i dels dibuixos inèdits de l’ascensor patrimonial, un dels primers de Barcelona.
El Plànol de la planta baixa de l’edifici, ja reformada després de la intervenció de Josep Maria Jujol [191-?], mostra la disposició de les botigues i indica l’existència d’espais destinats al tir al blanc, al gimnàs i l’esgrima, al guarda-roba i al servei de dutxes per als socis, entre altres dependències i serveis.
El Plànol de la planta segona de l’edifici, ja reformada després de la intervenció de Josep Maria Jujol (març de 1906), identifica les diferents dependències: la sala de tertúlies, la sala de projeccions, les aules, el dipòsit de llibres, la sala de billar i les habitacions destinades al Sr. Administrador de l’Ateneu.
A continuació s’hi mostren dos dibuixos fins ara inèdits: el dibuix de l’ascensor històric i un plànol de taller de l’ascensor a escala 1:20. Tots dos estan signats i datats per Josep Maria Jujol l’any 1906 i, com és habitual en els seus dibuixos, s’acompanyen de petites perspectives i detalls constructius.
Els arquitectes Bonaventura Bassegoda i Amigó i Josep Font Gumà fan una visita el 1902 per valorar l’estat de l’edifici del Palau abans de la compra i redactar un informe i valoració que lliuren al president de l’Ateneu Barcelonès (Lluís Domènech i Montaner). Un informe detallat i previ al llarg procés de compra de la casa el 1905 a Juli Parellada i Moragas.
Amb motiu d’adequar els nous espais de l’edifici del Palau als serveis de l’Ateneu Barcelonès, la Junta presidida per Lluís Domènech i Montaner, encarrega la reforma a l’arquitecte Josep Font i Gomà ajudat per Josep Maria Jujol.
La reforma comporta la creació de noves sales a les diferents plantes de l’edifici: espais per a les tertúlies i les converses, una sala de projeccions, aules per a les classes i nous dipòsits de llibres.
El detall del preu de la compra de l’edifici del Palau va ser de sis-centes vint-i-cint mil pessetes. El cost de les obres i les reformes que es van dur a terme consten en l’Inventari de l’Ateneu Barcelonès de 1907. L’Inventari ens informa dels noms dels mestres artesans que van participar en la reforma.
A més, l’Arxiu de l’Ateneu Barcelonès custodia una col·lecció de postals que ens informen de com era l’Ateneu al carrer de la Canuda un cop va ser reformat per donar serveis als socis de l’entitat.
Tot seguit us mostrem sis de les dotze postals de la col·lecció publicada per l’Ateneu l’any 1915: sala d’actes, sala del “tresillo”, jardí, biblioteca, billar, esgrima i gimnàs.
