Organitzat pel Cafè Continental amb el suport del Museu Nacional d’Art de Catalunya i cinc seccions de l’entitat, i moderat per Mariona Vázquez, el cicle dona continuïtat a la iniciativa Healing Arts Barcelona, celebrada l’octubre de 2025, i n’impulsa el llegat a través d’un programa d’activitats que connecten cultura i salut.

El passat dilluns 4 de maig, l’Ateneu Barcelonès va acollir la sessió inaugural del cicle Arts en salut, sota el títol “Healing Arts: el moviment global de les arts en salut”, una proposta que vol explorar com i per què les pràctiques artístiques incideixen positivament en el benestar individual i col·lectiu.

L’acte es va obrir amb la intervenció de Lluïsa Julià, vicepresidenta de la institució, que va posar el focus en la necessitat de comunitat evidenciada després de la pandèmia. Julià va destacar com la represa de l’activitat cultural va fer emergir, amb més força que mai, el valor dels espais compartits i del vincle social com a elements essencials per a la salut.

Tot seguit, Joan Vives, ponent de la secció de Ciències i Tecnologia, va aportar una reflexió que connectava intuïció i coneixement científic, afirmant que “la intuïció és l’arrel de la ciència”, establint així un pont entre el pensament racional i les pràctiques artístiques.

La taula rodona central, moderada per Mariona Vázquez de Cafè Continental, va comptar amb la participació de Guillem d’Efak, responsable d’Acció Comunitària, Programes Públics i Comunicació del Museu Nacional d’Art de Catalunya, i de Carmen Cabezas, metgessa, llicenciada i doctora en Medicina i Recerca Traslacional per la Universitat de Barcelona. Ambdós van coincidir a defensar el paper estructural de les arts en la vida humana. “Les arts són un mecanisme de supervivència i tenen una funció estructural de la persona i del grup”, va afirmar d’Efak, situant la pràctica artística com una necessitat bàsica més enllà de l’àmbit cultural.

Per la seva banda, Cabezas va posar l’accent en la dimensió comunitària de la salut: “Ocupar-se de la salut de la població vol dir treballar en comunitat i construir projectes amb un objectiu comú”. En aquest sentit, va aportar també evidència concreta, especialment en l’àmbit de la salut mental, on la incorporació d’activitats artístiques en els tractaments pot comportar millores de fins al 50%. Així mateix, va remarcar la importància dels vincles de confiança i de tenir entorns propers que reforcin el benestar emocional.

Durant el debat, es van posar en valor diversos exemples d’espais i iniciatives que articulen aquesta relació entre arts i salut: des del sistema d’atenció primària fins a xarxes comunitàries com cors, grups de teatre amateur o ateneus, entesos com a llocs on la pràctica artística i la construcció de vincles esdevenen indissociables i generen un impacte directe en la qualitat de vida de les persones.

La sessió es va cloure amb la intervenció de Montserrat Verdú i Maria Bonich, representants de la CAMFiC, que van presentar una panoràmica de projectes d’arts en salut desplegats arreu del territori. Les ponents van subratllar la importància d’aquestes iniciatives i van assenyalar que les aliances entre el sector sanitari i el cultural es consolidaran com un element estructural en el futur del sistema de salut.

La musicoteràpia, protagonista de la segona jornada del cicle

Aquest dimecres, el cicle Arts en salut va continuar amb l’activitat Arts i salut en musicoteràpia: una experiència sensorial, celebrada a la Sala La Puy. La sessió va combinar un concert interactiu i una conversa oberta sobre els beneficis terapèutics de la música.

El músic Jaume Vilaseca va oferir una proposta sonora basada en teclats i sons sintètics que convidava el públic a una experiència immersiva i sensorial. La música va esdevenir així una eina de connexió emocional i de regulació de l’estat d’ànim, en sintonia amb els objectius del cicle.

Després del concert, Melissa Mercadal, professora de l’Escola Superior de Música de Catalunya, va aprofundir en la pràctica de la musicoteràpia i en les seves aplicacions clíniques i comunitàries. Mercadal va destacar els beneficis d’aquesta disciplina especialment en casos de demència, salut mental i en l’acompanyament de nadons prematurs, on la música contribueix a generar estabilitat emocional i fisiològica, afavorint espais de calma i benestar.

La musicoterapeuta també va remarcar que la música té efectes beneficiosos en totes les etapes de la vida i va posar especial atenció en els adolescents, per als quals les pràctiques musicals i culturals poden esdevenir espais fonamentals de pertinença, identitat i construcció de vincles socials.

La sessió va reafirmar una de les idees centrals del cicle: la capacitat de les pràctiques artístiques per incidir directament en la salut i en la qualitat de vida de les persones.

El proper dilluns 11 de maig, el cicle continuarà amb la tertúlia La digitalització dels vincles, que abordarà l’efecte de la digitalització en la manera d’establir relacions afectives entre els joves, l’aïllament tecnològic derivat de la introducció massiva dels dispositius electrònics en tots els espais i mitjans de socialització, així com el paper que poden tenir la cultura i l’associacionisme a l’hora de revertir aquestes tendències i millorar el benestar i la salut mental dels joves del segle XXI. La conversa comptarà amb la participació de Laia Asso i Eudald Espluga.

Amb aquesta sessió inaugural i les activitats posteriors, el cicle es projecta com un espai de reflexió i acció que busca validar científicament, però també impulsar, el potencial transformador de les arts en la salut col·lectiva.