L’Ateneu Barcelonès va acollir,aquest dimecres, un col·loqui intens i ric sobre el paper de la traducció en el teatre contemporani. Amb el títol ‘Reptes, conflictes i drets d’autor’, la sessió, organitzada pel PEN Català i la Secció de Teatre de l’Ateneu, va reunir figures destacades del panorama teatral per reflexionar sobre l’estat actual de la traducció d’obres teatrals al nostre país.
L’acte va ser presentat pel gestor cultural Bernat Reher, qui va obrir la sessió llegint una cita de Feliu Formosa: “Traduir teatre significa claredat i concisió. Quan tradueixo, sempre intento que els actors puguin dir bé el text.” Amb aquestes paraules, Reher va encetar la taula que va comptar amb les intervencions de Joan Sellent, Cristina Genebat, Marc Rosich i Lucia del Greco, professionals de trajectòries diverses però units per una idea comuna: la traducció teatral no pot desvincular-se del procés escènic.
D’esquera a dreta: Bernat Reher, Marc Rosich, Cristina Genebat, Joan Sellent i Lucia del Greco
Joan Sellent, traductor de llarg recorregut, va subratllar la importància de conèixer els actors que interpretaran el text: “El millor moment és la primera lectura. La traducció s’enriqueix quan coneixes qui ho dirà.”
Cristina Genebat, actriu i traductora, va remarcar la seva doble mirada: “Compaginar les dues feines m’ha donat un estil propi. Quan tradueixo, sempre penso en boca dels actors. Jo sempre dic que soc intèrpret: tant si tradueixo com si actuo, transformo una idea per comunicar-la.”
Marc Rosich, dramaturg, director i traductor, va compartir que la seva veu com a autor va néixer traduint: “Amb el temps, una de les meves especialitats ha estat adaptar novel·les per a l’escena.” Va defensar que “traduir teatre és una tasca col·lectiva, una forma d’interpretació i reinterpretació.”
Per la seva banda, la directora Lucia del Greco va aportar la seva visió des de l’escena: “Traduir no et fa traductor. Però dirigir m’ha portat a la necessitat de traduir per poder entendre millor el text. En teatre, la paraula no es pot separar de l’acció escènica.”
Traducció o adaptació?
Un dels punts centrals del col·loqui va ser el debat sobre què vol dir adaptar. Per a Genebat, l’adaptació és “imprescindible”; per a del Greco, “els textos canvien de significat amb el temps” i per això “els clàssics es reinterpreten constantment.” Rosich va remarcar que adaptar “no és trair el text, sinó reinterpretar-lo per a un context concret i Sellent va apuntar que la història del teatre —com amb Shakespeare— està plena d’adaptacions que avui dia consideraríem arriscades.
La sessió va servir per posar de manifest que la traducció teatral no és un mer exercici lingüístic, sinó una pràctica creativa, col·lectiva i escènica que mereix més reconeixement dins el sistema cultural català.
