Dijous de Corpus l’Ateneu va acollir gairebé 3.500 persones per veure ballar l’ou.
- L’Ateneu ha obert les portes entre les 11 del matí i les 8 del vespre per rebre tothom que ha volgut veure una de les tradicions més folklòriques de la ciutat.
- L’ou de l’Ateneu ha brollat sobre aigua malgrat l’emergència per sequera, ja que es disposa de circuit tancat que ja es fa servir durant la resta de l’any.
L’Ateneu ha celebrat el Corpus amb el tradicional ‘Ou com balla’ amb gran èxit de públic: 3.426 persones han visitat el jardí de l’Ateneu per gaudir de la festa durant les portes obertes d’aquest any.
De nou, l’element més genuïnament barceloní ha pogut ballar, tot i el context d’emergència climàtica. Des de l’Ateneu hem estat pendents de totes les mesures que s’apliquessin en aquest context d’excepcionalitat pel que fa a la sequera, però finalment s’han complert totes les condicions per fer-ho possible. Això és degut a que el de l’Ateneu és un circuit tancat d’aigua que ja funciona durant la resta de l’any i l’aigua que s’utilitza és la mateixa que circula normalment. Així doncs, l’ou com balla ha dansat en aigua complint totes les mesures decretades pel govern de la Generalitat en matèria d’estalvi d’aigua.
L’ou com balla és una de les tradicions més singulars de Barcelona que des de l’any 1637 ha distingit la diada de Corpus. Hi ha qui diu que l’ou simbolitza l’hòstia de l’Eucaristia i la font és el sant calze; d’altres que representa la fertilitat i l’esclat de la primavera. Sigui com sigui, el cert és que l’ou com balla és una de les tradicions més curioses i màgiques de la ciutat, i un molt bon motiu per aprofitar la jornada de portes obertes que ofereix l’entitat.
El costum consisteix a fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins, que es guarneixen per a l’ocasió amb motius florals i cireres. Aquest joc d’aigua, d’origen discutit, té diverses explicacions: tant s’ha interpretat com la representació de l’exaltació de l’Eucaristia (l’ou), per damunt del calze (la cistella que el recull i embolcalla el doll d’aigua, ricament guarnida de flors i cireres), com també s’ha volgut veure la representació de la plenitud de la primavera, l’esclat de la fecunditat, la vida que reneix.