L’Ateneu Barcelonès va acollir la presentació del llibre 503 supermanzanas i la projecció del documental ‘Cambiarlo todo sin cambiar nada’, de Salvador Rueda, pioner de l’ecologia urbana.

Recuperar l’espai públic per als ciutadans és un tema que interessa. N’és un bon indicador l’Auditori Oriol Bohigas durant la conferència “Ecologia urbana a Barcelona” organitzat per la secció d’Ecologia: gairebé cap seient buit. La conversa va deixar clara una cosa: l’espai públic no és només un lloc de pas, sinó el fonament de la vida ciutadana. Repensar-lo és una qüestió de les ciutats del futur.

Més enllà de la presentació d’un llibre i un documental, l’acte va comptar amb una taula rodona enriquidora amb la participació de Marlo Trejos, Gabi Martínez, Carles Llop i Bea Beza, qui va conduir la sessió amb dinamisme.

L’esdeveniment va ser una defensa decidida de l’ecologia urbana com a eina clau per redefinir la ciutat i posar-la al servei de les persones. Tal com va assenyalar Rueda, no es tracta només d’una disciplina tècnica, sinó d’una manera integral d’entendre l’entorn urbà amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat de vida. “La batalla contra el canvi climàtic es guanyarà o es perdrà a les ciutats”, va recordar amb contundència.

Un dels punts centrals del debat va ser la distribució de l’espai públic, avui dominat pel cotxe privat. Es va parlar àmpliament sobre la necessitat de revertir-ho va planar en tot moment.

Marlo Trejos, impulsor del documental, va definir-lo com un relat esperançador que vol fer valdre l’esforç col·lectiu per construir ciutats pensades per al benestar ciutadà. Una obra amb vocació d’inspirar transformacions urbanes a llocs com Costa Rica, país natal de Trejos.

Per la seva banda, Carles Llop i Gabi Martínez, van destacar el caràcter pedagògic i activista del llibre. Llop va assenyalar que 503 supermanzanas “no només planteja trajectòries possibles per a les ciutats, sinó que també ajuda a entendre’n la complexitat”. Martínez, en canvi, va adoptar un to més crític: va lamentar que el projecte de les superilles i altres iniciatives liderades per Rueda hagin estat desvirtuades per la politització, sovint buidant-les del seu profund rerefons tècnic i social. “S’ha apropiat indegudament una idea solvent i valuosa que ha estat clau per a la transformació urbana”, va denunciar.

El concepte de superilla va ser, inevitablement, un dels grans protagonistes de la conversa. Tots els ponents van coincidir en la urgència de recuperar-ne el sentit original i explicar-lo amb claredat. També es va qüestionar que si s’explica bé és difícil oposar-s’hi.

L’acte va deixar clara una cosa: l’espai públic no és només un lloc de pas, sinó el fonament de la vida ciutadana. Repensar-lo és una qüestió de les ciutats del futur.