Sota el títol «Cinc qüestions sobre la immigració catalana», l’economista i professor va oferir la conferència inaugural del curs 2026-2027 proposant un debat rigorós i desproveït de tabús

L’Ateneu Barcelonès ha donat el tret de sortida al curs acadèmic 2026-2027 amb la conferència inaugural de l’economista i professor universitari Miquel Puig Raposo. Titulada «Cinc qüestions sobre la immigració catalana», la ponència va abordar un dels debats més complexos i trascendentals de la societat actual. Puig va iniciar la seva intervenció expressant la seva gratitud cap a la institució i destacant la rellevància històrica de l’Ateneu en la vida cultural del país, tot remarcant la necessitat d’afrontar la qüestió migratòria a través de les dades i el rigor, lluny de dogmes o consignes preconcebudes.

En el primer bloc de la seva exposició, el conferenciant va examinar la intensitat del fenomen migratori a Catalunya. Mitjançant una anàlisi comparativa amb dades d’altres nacions europees, va demostrar que el volum d’immigració rebut al territori català durant les darreres dècades se situa a la banda més alta de l’entorn comunitari. Puig va argumentar que, tot i que la història de la humanitat està integrada per continus moviments de població, la dimensió de l’actual onada és excepcionalment elevada, la qual cosa planteja reptes estructurals de primera magnitud per a la cohesió social i el model econòmic.

Pel que fa a les causes que motiven aquest flux, l’economista va qüestionar les explicacions simplistes basades únicament en la demografia o el nivell de riquesa. Segons va indicar, els corrents migratoris es dirigeixen cap a aquells indrets on es generen llocs de treball específics. En aquest sentit, va assenyalar que Catalunya atreu població nouvinguda perquè el seu teixit productiu continua demandant mà d’obra poc qualificada en sectors com l’agricultura, els serveis o la indústria, en lloc d’apostar decididament per la robotització o la millora dels processos de productivitat.

Així mateix, Puig va abordar el balanç econòmic de la immigració i la reconfiguració del panorama polític. Des d’una perspectiva fiscal, va matisar la idea que la immigració sosté per se l’estat del benestar, remarcant que el retorn en impostos depèn directament de la qualificació i dels salaris dels treballadors. Paral·lelament, va analitzar com la preocupació per la gestió migratòria ha redefinit les preferències de l’electorat tradicional i l’espai polític a Europa, on sectors significatius de les classes treballadores han passat a donar suport a opcions d’estil sobiranista o conservador.

Finalment, la conferència va tractar el model d’integració social i l’estabilitat política a llarg termini, fent referència a la transició d’una societat concebuda com un «gresol» cap a una de caire multicultural. Miquel Puig va concloure la seva intervenció subratllant la dificultat històrica de mantenir sistemes democràtics estables en societats altament fragmentades sense consensos fonamentals en valors clau com la igualtat de gènere o la prevalença del dret civil. Amb aquesta trobada, l’Ateneu Barcelonès reafirma el seu compromís com a espai de reflexió plural i debat crític per al curs que comença.