L’Ateneu Barcelonès inaugura el curs amb una conferència de la presidenta, Isona Passola, sobre com apropar la llengua i la cultura als nouvinguts des de l’ateneisme
La presidenta de l’Ateneu Barcelonès va inaugurar ahir el curs a l’Ateneu Barcelonès amb la conferència “Llengua, cultura i ateneisme en la Catalunya dels vuit milions”. Un discurs per reflexionar sobre la situació actual de Catalunya pel que fa a l’arribada de persones d’arreu i com integrar-les des de la llengua i l’ateneisme. “La població de nacionalitat estrangera a Catalunya és avui d’unes 1.500.000 persones. D’aquesta població estrangera més de 560.000 persones viuen a la capital de Catalunya, cosa que representa un terç de la població total. I la meitat viuen al nostre barri”, va explicar Passola, qui va incidir en la importància dels ateneus com a agents integradors i, en especial, en l’Ateneu Barcelonès, per la zona on es troba.
El discurs, presentat per l’actriu Kathy Sey i pronunciat davant d’un Auditori Oriol Bohigas ple de gom a gom va reivindicar la llengua i la cultura com el vehicle per aconseguir la integració de tots els nouvinguts. “No és multiculturalitat el que volem, és la interculturalitat”. Per reforçar el seu discurs, va recolzar-se en exemples històrics de comportaments que avui en dia associem a la cultura catalana però que originàriament venien de fora. “La cultura no és un concepte monolític ni, encara menys, pur. Hauria existit el Modernisme sense la població vinguda de València, Aragó i Múrcia a finals del segle XIX i principis del segle XX, i sense els indianos? Preguntem-nos si el Barça d’avui seria el mateix sense haver passat per Cruyff i tants i tants jugadors vinguts de l’altra punta del món! Menjaríem canelons per Sant Esteve si Rondissoni, d’origen italià, no hagués estat el xef i professor de 40.000 dones a l’Institut de Cultura de la Dona Catalana, entre el 1909 i el 1937?”, va apuntar la presidenta de l’Ateneu Barcelonès. Qui va reflexionar sobre la cultura i la va descriure com quelcom “feta d’aportacions i de barreges consecutives al llarg de la història”.
No només això, sinó que va emfatitzar la necessitat d’aquesta immigració, quan va recordar que “Des del segle XIV, Catalunya existeix plenament gràcies a les migracions, que han aportat idees i mans a una població demogràficament minsa”.
Part de la conferència es va centrar en com lluitar contra els prejudicis de la nostra societat. “És fonamental desempallegar-nos del racisme que tots, sense excepció, portem a dins davant d’allò que és diferent de nosaltres”. Creu que d’aquesta manera ens podem allunyar dels comportaments ultres. “No podem tolerar que l’extrema dreta catalana, des del populisme i sota la bandera del catalanisme, insulti i basi la seva política en contra dels nouvinguts, en nom d’una puresa de catalanitat que no ha existit mai: ni al Pirineu, ni al Delta de l’Ebre, ni a Barcelona, ni a l’Hospitalet, ni a Ripoll, ni enlloc”.
Pel que fa a la llengua, la posició és ferma: “La llengua és el millor que podem oferir al món”. És per això que va explicar la creació d’El Club del Català. “N’hi diem Club perquè ha de ser un lloc on s’aprengui no només llengua i cultura catalanes, sinó on es convisqui d’una manera activa amb les activitats culturals i lúdiques que ja fem i amb els socis. I en aquest projecte, hi hem de participar sense prejudicis, les sòcies i els socis, els amics i coneguts, per involucrar els nouvinguts a les nostres tertúlies, seccions, als nostres actes i reunions”, va explicar. A més, va anunciar que en el pròxim any es farà un congrés en la línia de la seva intervenció, és a dir, es parlarà de com vehicular la integració a través de la llengua i la cultura.
Tal com va argumentar, la integració és una tasca en la qual tothom té un paper fonamental, i l’espai de l’Ateneu és fantàstic per aconseguir-ho. “Com a dones i homes de l’Ateneu, tenim l’obligació de reflexionar sobre el paper que ha de tenir la llengua i la cultura catalana en el context demogràfic i migratori que vivim. Tots en serem protagonistes i aquest serà el nostre gra de sorra, des de l’Ateneu, per arribar a formar part de les nacions cultes i cohesionades que fan feliços els pobles”.
